Està clar que Oriol Junqueras té ganes d’entendre’s amb Artur Mas –i, suposo que amb tota la resta de líders- per trobar la unitat que ha de dur el país a la independència. Un tuit d’en Pere Aragonès es podia intuir: “Ara toca arromangar-se per la síntesi”.  Malgrat tot, en la conferència d’aquest 2 de desembre el republicà va deixat clares una sèrie d’advertències que el líder de CiU haurà d’entomar, digerir i negociar. I algunes són menys negociables que d’altres.

Per començar, el líder d’ERC no està disposat a deixar de banda la vessant social. Junqueras no vol que en el procés es perdin ni les classes menys afavorides, ni l’estat del benestar que ha de ser el garant dels necessitats i les classes mitjanes. L’alcalde de Sant Vicenç dels Horts coneix de primera mà quina és la situació al carrer i s’amoïna, malgrat que molts números s’entestin a dir que estem sortint de la crisi.

Una altra de les advertències que Junqueras ha llançat és la que fa referència a la corrupció. Té clar que per sumar el màxim de vots possibles a favor de la independència de Catalunya necessita que CiU estigui neta de corrupció i que s’allunyi qualsevol sospita del bloc sobiranista. Així doncs, vol que Artur Mas faci passos decidits en aquest sentit i que, si fa falta, a la comissió Pujol hi comparegui qui calgui. Si hi ha d’haver sacrificis, que hi siguin.

Pel que fa a la llista unitària que proposa Artur Mas, el president d’ERC ha estat bastant clar. No la vol. I menys encara si aquesta ha de servir per a què CiU salvi els mobles. No parlava de vots ni d’escons. Es referia a la unitat de la federació. Al futur de Convergència Democràtica i d’Unió Democràtica. “Hi ha una unitat de tots que és més valuosa que la unitat d’uns quants”, diu Oriol Junqueras. I és que en una llista unitària Mas s’estalvia d’haver de fer decidir a Unió què vol ser quan sigui gran: si independentista o federalista. I, és clar, s‘estalvia la confrontació amb Duran Lleida.  

D’altra banda, el republicà està convençut que no tothom votaria una llista unitària on Artur Mas fos al capdavant. Creu, en canvi, que es pot recollir en altres llistes aquest vot que no desitja tenir res a veure amb CiU o amb Mas. Sincerament, i ha gent propera a la CUP, ICV o ERC a qui no veig votant en Mas. I això restaria vots.

I, per últim, Junqueras vol allunyar la puta i la Ramoneta, ara ja cadàvers, dels armaris de CiU. No vol que en qualsevol moment, si se les veuen maldades, puguin fer marxa enrere amb un referèndum després d’haver fet tot un procés. Per a Junqueras, igual per a moltíssima gent i en moltes situacions de la vida, les coses es decideixen un sol cop.