No sabem quin impacte i en quina magnitud els falsos informes publicats per diaris espanyolistes intolerants han tingut en els resultats de les eleccions del 2 N, però n’ha tingut. El Parlament ara té majoria absoluta sobiranista però malgrat aquests excel·lents resultats, el president Mas no ha sortit reforçat.

Cal molta maduresa política perquè aquest moment o l’ aprofitem o passarà de llarg. Maduresa dels polítics i també dels ciutadans. Dels primers per entendre que cal si o si un govern fort, de coalició, l’ esquerra i la dreta juntes per tirar endavant el país i alliberar-lo per sempre més de la subjugació espanyola.

Maduresa dels ciutadans perquè hem de fer veure que no som fràgils encara que ho siguem; perquè vindran molts esborranys i pràctiques antidemocràtiques però tolerades des de les institucions espanyoles per aconseguir destruir els líders que encapçalin el moviment.

Maduresa dels polítics, per aconseguir un govern fort, fort per aguantar les envestides des de dintre, des dels poders econòmic, financer, mediàtic, que quan semblava que anàvem a assolir majories, eren tous, però ara ja s’hi veuen amb cor. Per aguantar les envestides de l’ oposició, que es vulgui o no és el PP, per aguantar el que vindrà.

Hi haurà tots els boicots possibles al referèndum i caldrà maduresa política per tirar endavant el procés d’autodeterminació, perquè el Parlament de Catalunya té una majoria que vol que Catalunya tingui estat propi; això és el que vam votar.

Caldrà maduresa per triar el moment de fer i dir, per prendre decisions, per reaccionar davant les agressions franques i no tan franques. Els líders triats són en Mas i Junqueras. Doncs tanquem files. És el que les urnes han decidit.

Però no n’hi haurà prou. Caldria que polítics del PSC i d’ICV deixessin el discurs demagògic del no a les retallades o l’ impossible del federalisme; caldria que professionals de la salut treballéssim pensant que amb la Catalunya independent no caldrà aquesta política d’austeritat que fa trontollar un sistema d’excel·lència però millorable en eficiència; caldria que els professionals de l’ensenyament es declaressin insubmisos quan les lleis espanyoles obliguin a renúncies.

Estiguem preparats perquè en qualsevol moment pot caure el mur i si no arriba a caure, els nostres néts tindran feina; perquè no s’acaba tan ràpid amb un poble que sobreviu després de múltiples intents de genocidi durant 300 anys; deu ser cosa de l’antropologia política.