Sou dels que teniu barra o dels que us acostumen a passar per sobre? Perquè sembla que quan es tracta de fer el primer pas no hi ha grisos. El terme mitjà, aquí, no existeix. I abans de parlar-ne, ja us aviso que jo soc de les que habitualment es queden amb cara de tonta, amb el pas enrere. De les que quan puja al bus li prenen el seient encara que hagi entrat la primera. A la que els llestos se li colen a la cua de la parada del peix. La que li donen cops de bossa quan camina pel carrer.
Els altres sempre tenen més pressa, treballen més i, sobretot, tenen més cara dura. I que quedi dit per avançat que tampoc voldria ser com ells, o no sempre. Perquè a aquests altres, els espavilats, molts cops la vida els somriu. Són d'aquests que et pots trobar a la feina. Els que es pengen medalles constantment i demanen un augment de sou picant a la porta del cap. Quina sort ser com ells quan parlem de feina. I que bé que el cap els hi obri la porta.
També són dels que truquen als restaurants i els recorden que són fulanito de tal per aconseguir taula al restaurant de moda. I aquells que ara es fan dir influencers o foodies que proposen menjar gratis a canvi d'uns quants posts a Instagram. Això fa anys que passa. Amb la pandèmia sembla que s'havien relaxat però un cop els restaurants tornen a estar oberts a ple rendiment els voltors han tornat a aparèixer. I alguns restaurants ho estan denunciant públicament. Estan patint una segona pandèmia. La dels aprofitats que busquen l'intercanvi per anar de gorra.
Que consti que respecto molt aquells professionals de la cosa a qui els restaurants utilitzen per vendre's més i millor. Com s'ha fet la publicitat tota la vida. Ara, utilitzant el que la tecnologia permet. Però als que s'ha de posar fre als que s'obren un compte a Instagram i l'endemà s'ofereixen per dinar gratis. Els serveis es paguen, no tingueu morro. I el fet de convidar es proposa, no es demana.
Calentets pels mesos que estan passant, els cuiners també se n'han cansat d'un altre tipus de cara dura. Els que reserven taula i no es presenten. Temps enrere, quan tot anava una mica millor, alguns s'escandalitzaven quan els grans xefs deien que les reserves haurien d'anar amb la targeta de crèdit inclosa. O fins i tot deixar una paga i senyal. Però és que no hi ha altra. Pots tenir un imprevist sí, però també pots trucar i anul·lar. Pots ser del morro fi però no cal que hi posis tot el morro. Que aquesta gent té negocis, no una casa de menjars pels amics. I aquí és quan sempre acaben pagant justos per pecadors. N'hi ha molts d'aquests altres. I si en algun moment us heu sentit identificats que sapigueu que jo seguiré a la meva. Que el meu pas anirà per darrere del vostre però que no sempre deixaré que em passeu per sobre.
Els altres sempre tenen més pressa, treballen més i, sobretot, tenen més cara dura. I que quedi dit per avançat que tampoc voldria ser com ells, o no sempre. Perquè a aquests altres, els espavilats, molts cops la vida els somriu. Són d'aquests que et pots trobar a la feina. Els que es pengen medalles constantment i demanen un augment de sou picant a la porta del cap. Quina sort ser com ells quan parlem de feina. I que bé que el cap els hi obri la porta.
També són dels que truquen als restaurants i els recorden que són fulanito de tal per aconseguir taula al restaurant de moda. I aquells que ara es fan dir influencers o foodies que proposen menjar gratis a canvi d'uns quants posts a Instagram. Això fa anys que passa. Amb la pandèmia sembla que s'havien relaxat però un cop els restaurants tornen a estar oberts a ple rendiment els voltors han tornat a aparèixer. I alguns restaurants ho estan denunciant públicament. Estan patint una segona pandèmia. La dels aprofitats que busquen l'intercanvi per anar de gorra.
Que consti que respecto molt aquells professionals de la cosa a qui els restaurants utilitzen per vendre's més i millor. Com s'ha fet la publicitat tota la vida. Ara, utilitzant el que la tecnologia permet. Però als que s'ha de posar fre als que s'obren un compte a Instagram i l'endemà s'ofereixen per dinar gratis. Els serveis es paguen, no tingueu morro. I el fet de convidar es proposa, no es demana.
Calentets pels mesos que estan passant, els cuiners també se n'han cansat d'un altre tipus de cara dura. Els que reserven taula i no es presenten. Temps enrere, quan tot anava una mica millor, alguns s'escandalitzaven quan els grans xefs deien que les reserves haurien d'anar amb la targeta de crèdit inclosa. O fins i tot deixar una paga i senyal. Però és que no hi ha altra. Pots tenir un imprevist sí, però també pots trucar i anul·lar. Pots ser del morro fi però no cal que hi posis tot el morro. Que aquesta gent té negocis, no una casa de menjars pels amics. I aquí és quan sempre acaben pagant justos per pecadors. N'hi ha molts d'aquests altres. I si en algun moment us heu sentit identificats que sapigueu que jo seguiré a la meva. Que el meu pas anirà per darrere del vostre però que no sempre deixaré que em passeu per sobre.