Muriel ens has deixat molts tristos i ens sentim abandonats. Suposo que gens comparable al que deuen sentir la gent que t'estimava i que tenien la sort de tenir-te a prop, però també estem de dol moltíssima gent que t'admirava, i que alguns –com jo mateixa, et coneixien de fa molts anys. Estaven contents perquè sabien que al Parlament de Catalunya encara podies fer moltes coses, com havies fet de manera infatigable des de l'Òmnium Cultural. Encara ens resulta difícil de creure que havent superant entrebancs de tot tipus, i una lluita política i social continua pel reconeixement del nostre país, t'hagi treure la vida un ciclista en un pas de vianants.

Et vaig conèixer a l'any 1972 o el 1973. Jo feia el segon o tercer curs a la Facultat de Periodisme de la UAB, i tu eres professora d'Economia i crec que eren les teves primeres classes. I per a tu els més important era guanyar la nostra atenció i ho aconseguies força bé. Sempre amb el teu somriure i amb al teva tendresa. Després vam coincidir diverses vegades, sobretot quan les dues militaven al PSUC. Després et vaig perdre la pista fins que vas ser escollida com a presidenta de l'Òmnium Cultural. Un any desprès més o menys, les companyes periodistes de la Xarxa internacional de Periodistes i Comunicadores vam treure La Independent, l'Onze de Setembre del 2010. I amb motiu de la presentació d'aquesta agència, la primera amb perspectiva de gènere de Catalunya, vam decidir que et faríem una de les primeres entrevistes. La companya i directora de la Independent, Teresa Carreras,  en va fer una llarga entrevista, Amada Santos les fotos i jo em vaig encarregat de quedar amb tu i de gravar el vídeo. Ho tenies molt clar. Havíem de fer país, poder decidir el que volíem, però encara quedava molt per a considerar a les dones en igualtat: "la societat catalana encara no ha desenvolupat la mentalitat de respectar la igualtat de gènere", ens deies mentre ens felicitaves per la iniciativa de posar en marxa una agència d'informació de gènere, que deies molt convençuda que era necessària per què "posarà el focus en les desigualtats de gènere per informar a les catalanes i catalans i per fer-nos avançar".

Però vull recordar-te més que –per la teva activitat política -com a persona, que en molts moments va tenir molta influència en la meva vida quotidiana. Quan vaig a tornar el contacte gràcies a aquesta entrevista que et vam fer, també  vaig conèixer  més a fons les activitats del Omnium Cultural, i tu com a presidenta vas donar-li una empenta fortíssima. Sempre recordaré les sortides  culturals i excursions en grup que havies començat a impulsar per tal que poguéssim conèixer millor Catalunya, Barcelona, els parcs naturals, la nostra història, etc. Sortides en grup molt ben organitzades, en les que en acabar sempre es feia una xerradeta en català amb les monitores (normalment dones) i amb la gent del grup que havíem sortit. Crec que  va ser per aquell temps, ja fa gairebé fa uns sis anys que em vaig atrevir a parlar en català sense vergonya i amb normalitat.

Gràcies Muriel tambè per això. I després hem coincidit tots aquests anys, en tantes i tantes manifestacions, trobades, assemblees i celebracions. I cada vegada que ens veiem sempre est mostraves igual de propera i senzilla. Has estat una de les ànimes del procés i de la lluita per la independència, i et trobarem a faltar. I si alguna vegada arribem a bon port, segur que et faran un reconeixement molt especial. Molts i moltes hem seguit el procés amb simpatia. I es que el  procés tenia cara de dona, més ben dit, de dues dones ben amables i properes, concretament de tu i de Carme Forcadell, que ara se sentira mig orfe. Segur. No t'oblidarem.