Defensar un model de sanitat pública, universal, de qualitat i amb criteris d’equitat no és patrimoni de sindicats i associacions populars. És un model molt arrelat al nostre país amb molt bons resultats pel que fa a estàndards de qualitat com l’ esperança de vida lliure d’incapacitat, la mortalitat perinatal o la mortalitat per ictus. Però el pressupost del Departament de Salut ha anat disminuint des del 2011 en relació a la situació de crisi financera i política que viu Catalunya. Tot i que  és el 40% del total del pressupost del nostre país. Això és conseqüència del dèficit fiscal a que ens obliga la pertinença a l’Estat espanyol.

Les restriccions del pressupost als hospitals han repercutit sobre tot en les condicions laborals dels treballadors, amb increment dels contractes precaris, la no cobertura de baixes, la disminució del sou. Però no només. Està clar que el sistema te bosses d’ineficiència que caldrà millorar quan tinguem un ministre de salut al futur estat català; mentrestant hauríem d’incrementar la transparència dels processos de decisió perquè l’ opacitat afavoreix la multiplicitat d’interpretacions.

Però que la situació als hospitals sigui noticia cada dia obeeix a posicionaments polítics. No és casual que el portaveu de la junta de personal de l'Hospital de Bellvitge cridi a la mobilització en favor de la “marea blanca”, moviment aquest en defensa de la sanitat pública a tot el territori espanyol.

Aquest moviment, les notícies diàries a mitjans espanyols sobre el tancament de llits a l’ estiu, la reprovació al conseller de Salut, el suport d’alcaldes socialistes a les protestes debiliten el govern i el president Mas. Convé als unionistes anar gestant un estat d’opinió que el sistema s’enfonsa, sobretot de cara a la tardor, quan caldrà defensar el dret d’autodeterminació si volem seguir tenint sanitat pública.

I amb aquests objectius, d’espanyolitzar les legítimes reinvindicacions dels ciutadans i professionals de la salut i aprofitar-les per debilitar el partit del govern, tot s'hi val. Fins i tot espantar els ciutadans amb informacions no contrastades de que la sanitat pública està en perill a Catalunya –diuen- perquè un govern de dretes i catalanista la vol privatitzar.

Senyors, la sanitat pública està en perill en la mateixa magnitud que ho està el país. Sense independència política no hi haurà més recursos ni per la salut, ni per l’ educació ni per a res. Si volem serveis públics de qualitat cal tenir un estat que els protegeixi. Els catalans no el tenim, però només de nosaltres depèn que això canvii.