Des de que el govern del PP va fer pública la seva ferma voluntat de reformar la Llei de l’avortament, que estic preocupada.

Em preocupa el fet que un govern que ara mateix té sobre la taula mil problemes (un d’ells tant important i crucial com és el sortir de la crisi econòmica i crear llocs de feina) malgasti el seu temps i els seus recursos en crear problemes allà on no existeixen. I dic això perquè aquesta reforma no respon a una demanda social, més aviat al contrari: és una llei assumida i acceptada tant per la població com pels professionals.

Em preocupa, també, que aquesta reforma sigui només la primera de moltes altres reformes que semblen nodrir-se d’una nostàlgia del passat que no només és un fre dins el nostre progrés si no que, a més, pot significar un retrocés.

Em preocupa que un govern escollit democràticament (tot i que ja hem pogut comprovar quin és el valor que té la democràcia pel govern central) no només pugui legislar en contra del que expressa la majoria (són múltiples les veus en contra d’aquesta reforma, fins i tot dins del mateix PP) si no que, a més, pugui esborrar en un segon totes les grans fites que s’han aconseguit durant aquests temps.

No hem d’oblidar que cada pas que hem fet en el camí per aconseguir una millora dels drets de les persones l’hem fet a partir de moltes reivindicacions, de molt esforç i de molta lluita i perseverança. Així, poc a poc, hem aconseguit millores que es creien inabastables i hem aconseguit fer  més just  el dia a dia de moltes persones.
És obvi, i natural, que en un àmbit tan delicat com ho és aquest hi hagi disparitat d’opinions (que cal respectar). Però precisament per això no és procedent que cada govern modifiqui (i molt menys unilateralment) aquesta llei. Aquest és un àmbit on cal buscar el màxim consens possible.
  
No hem d’oblidar que aquesta és una d’aquelles lleis on cal posar-se a la pell de totes i cadascuna d’aquelles dones que en un moment de la seva vida han hagut de prendre la dura decisió d’interrompre l’embaràs. Darrere de cada cas hi ha una història i uns motius diferents però, segur, que l’impacte sobre la dona ha estat el mateix.
Aquesta és una llei que no es pot abordar des de cap radicalisme, és una llei que cal tractar des del respecte més absolut. Quan en un tema tan sensible com aquest, que ja està regulat, no hi ha polèmica ni debat, més val deixar-ho com està.