És evident que entre aquells que ens vam manifestar pacíficament el dia 11 de setembre d'enguany i aquells que ho van fer ahir 12 d'octubre hi ha moltes diferències: de criteri, d'opinions, de concepció de la relació de Catalunya amb Espanya... moltes diferències. Però n'hi ha una d'abismal: nosaltres només volem votar (i evidentment votar que sí per fer realitat la Catalunya nou estat d'Europa) i ells no volen que ho fem.
 
Així doncs, el debat no és si eren molts o eren pocs (sigui dit de passada, és evident que entre 1,6 milions de persones i essent molt generosos 105.000 hi ha una diferència enorme), el debat és sobre la concepció de la democràcia que tenim uns i altres, i la manera en què aquesta s'ha d'excercir.
 
El procés cap a la consulta i cap a l'estat propi no va contra ningú. No vol dividir a ningú. Només vol donar la veu als catalans i catalanes perquè lliurement decideixin el present i el futur del seu país. Alguns apel·len a la totalitat d'Espanya, als 47 milions de ciutadans espanyols. Quin poc valor donen a la ciutadania de Catalunya quan apel·len al tot i menystenen una part.
 
Mentrestant el 2014 es va acostant, a final d'any tindrem data i pregunta per la consulta. Així que els que estem compromesos amb la democràcia i amb la llibertat de Catalunya no ens podem distreure. Tenim molta feina a convèncer aquells qui tenen dubtes i no s'hi val a estar pendents de debats estèrils i de provocacions. I tampoc podem tolerar espectacles lamentables com el què vam viure la setmana passada al ple del Parlament, o tantes i tantes declaracions que ofenen a qualsevol demòcrata quan es compara els partidaris de la consulta i de l'estat propi amb episodis repugnants de la història espanyola i mundial.
 
Aquest dimarts, 15 d'octubre, fa 73 anys de l'afusellament del president Companys a mans del règim franquista. Com cada any els demòcrates li anirem a retre homenatge. Espero trobar-hi a tothom, encara que em temo que alguns que diuen abanderar la democràcia, una vegada més no hi seran presents.