Aquest cap de setmana he rebut la trucada d'un bon amic que segueix des de fora de Catalunya el nostre procés de transició nacional. Ho segueix fil per randa malgrat que no és català ni ha viscut mai a Catalunya. Ens coneixem de fa uns anys, sempre m'ha admirat el profund tarannà democràtic del seu país. És britànic i és anglès. Però és sobretot un demòcrata.

Em trucava astorat amb el que vam fer els catalans la passada Diada. La V ha donat la volta el món, i evidentment no li ha passat per alt. Em diu: "He vist imatges de la V, això és espectacular! Saps que si fos escocès votaria 'no', però votaria. A vosaltres, Espanya us nega el principi democràtic més elemental que és el vot. És intolerable. Però em sembla que guanyareu la partida, el món no us girarà l'esquena i votareu". La conversa continua cap a altres tombants que ara no vénen al cas, parlem una estona sobre Escòcia i ens acomiadem. Tornarem a parlar, la propera setmana donarà per molt.

Em sembla que la conversa que relato no ens hauria de venir de nou. La V de la passada Diada demostra moltes coses. El moviment ciutadà, transversal i intergeneracional és imparable i res no l'atura. Volem votar i ho farem. El món ho sap i el món ho ha vist. Em sembla que Espanya ha perdut aquesta partida, malgrat que s'entesti a negar-ho.

La setmana que comencem culmina amb l'aprovació de la Llei de consultes, i el proper pas serà la signatura del decret de convocatòria per part del president Mas. Seguim amb passos ferms cap al 9-N. Votarem. I ho farem en base a la legalitat catalana, que emana del Parlament de Catalunya, que emana de nosaltres mateixos.