Aquestes darreres setmanes s’ha posat sobre la taula de les diferents tertúlies polítiques dels mitjans de comunicació un augment de la percepció de la inseguretat a la ciutat de Barcelona. El cert és, que des que va començar el mandat, la majoria de partits -del PP a ERC- han intentat generar alarmisme respecte a aquesta situació. La CUP Capgirem Barcelona portem anys fent intervencions sobre la necessitat de situar el debat de la seguretat en un altre terreny.
Per a nosaltres, no només podem parlar de l’augment de furts en algunes zones de la ciutat com a fets que requereixen de més intervencions policials, més punitives, així com de més visualització dels cossos de seguretat arreu per donar una sensació que no hi ha impunitat per a aquells que no acompleixen les seves suposades lleis. Des del nostre punt de vista cal canviar de prisma i fer un abordatge integral del concepte de seguretat. Això requereix d’una resposta més complexa que aprofundeixi en les molt diverses formes en què es manifesta la inseguretat per les veïnes de la ciutat.
D’aquesta manera, entenem que les accions de l’Ajuntament de Barcelona haurien d’anar enfocades a eradicar no únicament els delictes, sinó les causes que els motiven, i que les estadístiques ens indiquen que són socials i arrelades en les desigualtats econòmiques en una majoria aclaparadora dels casos. Així doncs, una major recurrència d’aquests delictes en districtes concrets de la ciutat ens indica clarament la relació entre el tipus de delictes en què es basa aquest augment de la percepció d’inseguretat i, en un terme menor, l’augment material de la criminalitat.
Aquestes dades també estan relacionades amb la manca de garantia de drets bàsics, és a dir, de seguretat material -que necessiten les veïnes de la ciutat per poder viure dignament-. Cal tenir present que cada vegada més trobem a la nostra ciutat múltiples factors que ens condueixen a una ciutat on la manca d’accés al dret a l’habitatge, les conseqüències de la massificació turística així com la precarietat laboral són una realitat. Aquesta és una situació que també es plasma amb el canvi dels nostres barris, i amb múltiples processos de gentrificació que està expulsant les veïnes i condemnant-les a vides de misèria.
És en aquesta direcció que creiem que, des de l’esquerra transformadora, hem de donar resposta i plantejar el nostre model de seguretat. Per fer-ho cal posar al centre què vol dir seguretat per a nosaltres, així com tenir clar que l’articulació del veïnat i la construcció de la comunitat serà un element imprescindible per garantir la seguretat de totes les veïnes.
Al parlar de la seguretat és necessari tenir en compte les seves múltiples dimensions perquè aquesta es pugui donar: la dimensió econòmica –poder arribar a final de mes-, comunitària –que les persones migrades tinguin garantits els seus drets arreu-, de salut -ser atesos de manera gratuïta i universal quan estem malaltes-, mediambiental –respirar aire que no generi malalties cardiovasculars ni morts prematures-, personal -viure una vida lliure de violències de qualsevol tipus-, alimentària -tenir accés a una bona alimentació i abordar la desnutrició infantil- i política -que els drets humans siguin respectats-.
A partir d’aquesta seguretat construïda sobre la interdependència de les seves diferents dimensions, creiem imprescindible posar al centre la garantia del dret a l’habitatge, ja que la manca d’accés a aquest dret és una de les majors preocupacions de les veïnes, segons els darrers baròmetres municipals. De fet, és en la garantia d’accés a un habitatge digne on interaccionen diferents dimensions de la seguretat: la seguretat material, comunitària i personal.
Tenint en compte el conflicte social que està suposant la situació de l’habitatge a la ciutat, creiem que aquesta sí que hauria de ser una de les grans preocupacions de qualsevol partit polític quan parlem de garantir la seguretat de les veïnes. I aquest problema no és soluciona amb més policia i més coordinació entre els cossos de seguretat; perquè precisament són aquests cossos de seguretat els que ens expulsen de casa nostra i protegeixen bancs, fons voltors i grans tenidors quan s’ordena un desnonament.
Per tant, convidem a fer una reflexió sobre com estem plantejant la política de seguretat a Barcelona -basada actualment en un discurs i una pràctica estrictament policial-, sobre com assenyalem i ataquem les causes estructurals de la desigualtat i sobre com bastim una ciutat de drets per a totes les persones on les necessitats de les veïnes, i no perquè els interessos econòmics d’uns pocs estiguin al centre de qualsevol acció política.
Per a nosaltres, no només podem parlar de l’augment de furts en algunes zones de la ciutat com a fets que requereixen de més intervencions policials, més punitives, així com de més visualització dels cossos de seguretat arreu per donar una sensació que no hi ha impunitat per a aquells que no acompleixen les seves suposades lleis. Des del nostre punt de vista cal canviar de prisma i fer un abordatge integral del concepte de seguretat. Això requereix d’una resposta més complexa que aprofundeixi en les molt diverses formes en què es manifesta la inseguretat per les veïnes de la ciutat.
D’aquesta manera, entenem que les accions de l’Ajuntament de Barcelona haurien d’anar enfocades a eradicar no únicament els delictes, sinó les causes que els motiven, i que les estadístiques ens indiquen que són socials i arrelades en les desigualtats econòmiques en una majoria aclaparadora dels casos. Així doncs, una major recurrència d’aquests delictes en districtes concrets de la ciutat ens indica clarament la relació entre el tipus de delictes en què es basa aquest augment de la percepció d’inseguretat i, en un terme menor, l’augment material de la criminalitat.
Aquestes dades també estan relacionades amb la manca de garantia de drets bàsics, és a dir, de seguretat material -que necessiten les veïnes de la ciutat per poder viure dignament-. Cal tenir present que cada vegada més trobem a la nostra ciutat múltiples factors que ens condueixen a una ciutat on la manca d’accés al dret a l’habitatge, les conseqüències de la massificació turística així com la precarietat laboral són una realitat. Aquesta és una situació que també es plasma amb el canvi dels nostres barris, i amb múltiples processos de gentrificació que està expulsant les veïnes i condemnant-les a vides de misèria.
És en aquesta direcció que creiem que, des de l’esquerra transformadora, hem de donar resposta i plantejar el nostre model de seguretat. Per fer-ho cal posar al centre què vol dir seguretat per a nosaltres, així com tenir clar que l’articulació del veïnat i la construcció de la comunitat serà un element imprescindible per garantir la seguretat de totes les veïnes.
Al parlar de la seguretat és necessari tenir en compte les seves múltiples dimensions perquè aquesta es pugui donar: la dimensió econòmica –poder arribar a final de mes-, comunitària –que les persones migrades tinguin garantits els seus drets arreu-, de salut -ser atesos de manera gratuïta i universal quan estem malaltes-, mediambiental –respirar aire que no generi malalties cardiovasculars ni morts prematures-, personal -viure una vida lliure de violències de qualsevol tipus-, alimentària -tenir accés a una bona alimentació i abordar la desnutrició infantil- i política -que els drets humans siguin respectats-.
A partir d’aquesta seguretat construïda sobre la interdependència de les seves diferents dimensions, creiem imprescindible posar al centre la garantia del dret a l’habitatge, ja que la manca d’accés a aquest dret és una de les majors preocupacions de les veïnes, segons els darrers baròmetres municipals. De fet, és en la garantia d’accés a un habitatge digne on interaccionen diferents dimensions de la seguretat: la seguretat material, comunitària i personal.
Tenint en compte el conflicte social que està suposant la situació de l’habitatge a la ciutat, creiem que aquesta sí que hauria de ser una de les grans preocupacions de qualsevol partit polític quan parlem de garantir la seguretat de les veïnes. I aquest problema no és soluciona amb més policia i més coordinació entre els cossos de seguretat; perquè precisament són aquests cossos de seguretat els que ens expulsen de casa nostra i protegeixen bancs, fons voltors i grans tenidors quan s’ordena un desnonament.
Per tant, convidem a fer una reflexió sobre com estem plantejant la política de seguretat a Barcelona -basada actualment en un discurs i una pràctica estrictament policial-, sobre com assenyalem i ataquem les causes estructurals de la desigualtat i sobre com bastim una ciutat de drets per a totes les persones on les necessitats de les veïnes, i no perquè els interessos econòmics d’uns pocs estiguin al centre de qualsevol acció política.