El 1939 el darrer alcalde republicà de Barcelona, Hilari Salvadó d'ERC, qui havia defensat la població en la pitjor època de bombardejos aeris, emprenia el camí de l'exili just abans de l'entrada de les tropes feixistes.

La casualitat ha volgut que 80 anys després un altre alcalde d'ERC tingui la possibilitat de tornar a governar l'Ajuntament per a reimpulsar una ciutat amb molt de potencial però en hores baixes per culpa d'un equip municipal sectari, esgotat i mancat d'esma i projectes.
No sols les enquestes sinó la percepció que s'intueix a peu de carrer indiquen que el frec a frec entre Ernest Maragall i Ada Colau és estret. Només ells estan en condicions reals d'obtenir l'alcaldia. Per tant, hi ha una oportunitat única d'aconseguir que Barcelona tingui un alcalde republicà i independentista.

Maragall és un home que té la ciutat al cap. Coneix perfectament l'engranatge de la maquinària municipal. Els que l'hem pogut tractar de prop coneixem la seva intel·ligència privilegiada, capaç de generar lúcides propostes estratègiques. De fet, ara mateix és l'únic candidat que pot anar a barris tan diferents com Pedralbes o Ciutat Meridiana i fer el mateix discurs de ciutat engrescador, constructiu, realista i integrador.

També la candidatura d'ERC té un equip humà solvent, que s'ha foguejat a l'oposició en el mandat que ara acaba. Les propostes programàtiques han estat elaborades amb rigor i coneixement de causa, fruit d'una constant presència als barris i districtes, trepitjant el carrer incansablement, i dialogant amb veïns i entitats ciutadanes.

El que fa pocs anys semblava una quimera està a punt d'esdevenir una realitat. Podem tenir la victòria a tocar. Barcelona podria tenir d'aquí a pocs dies una alcaldia de progrés, veritablement republicana, d'esquerres i decididament independentista.

Però per fer-ho possible és necessari tanmateix que el sobiranisme concentri el vot en la candidatura d'ERC. Uns vots que serviran per posar la capital de Catalunya al servei de la ciutadania i de l'anhel de llibertat que simbolitza la República Catalana. I més quan tots els indicadors avisen que altres opcions sobiranistes minoritàries no tenen pràcticament cap possibilitat d'entrar al consistori. Així, de la mateixa manera que no es pot quedar cap vot independentista a casa, tampoc se'n pot llençar cap a l'urna.

Tot i que em consta que hi ha molta gent que veu la situació com us l'exposo, l'objectiu d'aquest article no és convèncer-vos per votar Maragall sinó animar-vos que us convenceu vosaltres mateixos. Aneu si us plau a escoltar les propostes per a Barcelona de l'Ernest en algun dels múltiples actes de campanya que es fan aquests dies i entendreu el perquè el triomf de la llista d'ERC és la millor opció per a Barcelona i els seus habitants, i la que més ens acosta a la desitjada República.