El Parlament està tramitant la Proposició de llei de la gent gran de Catalunya. L'adaptació de la societat i de totes les polítiques públiques i privades a la longevitat és un dels reptes més importants del país. L'èxit de poder viure molts més anys ens porta a incorporar la mirada de les persones grans en totes les accions per no excloure aquest grup poblacional. En la meva compareixença vaig compartir alguns aspectes generals i específics.
Catalunya és un dels llocs del món amb més esperança de vida. L'any 1939, l'esperança de vida a Catalunya era de 50 anys, 53 en les dones i 47 en els homes. En l'any 1980, era de 77, 80 en les dones i 74 en els homes. El 2011, era de 82,5, en les dones de 85 i en els homes de 80. La Covid-19 la va fer retrocedir en un any i mig l'esperança de vida, però s'ha recuperat i continua augmentant fins a l'actualitat amb una esperança de vida de 84,4 anys, 86,9 en les dones i 81,8 en els homes. L'esperança de vida amb bona salut s'està acostant als 70 anys. Gairebé el 20% de la població és major de 65 anys, 1,65 milions de persones. Les persones de més de 80 anys representen el 6% del total de la població amb 3.361 persones centenàries.
Les causes de mort evitables més importants a Catalunya són en càncer (càncer de pulmó, mama, colorectal, estómac, pròstata, fetge...), les malalties cardiocirculatòries (cerebrals, cardíaques, diabetis especialment), la malaltia respiratòria crònica (MPOC), els trastorns mentals i suïcidi. Però, com indica l'actual Pla de Salut de Catalunya 26-35, la qualitat de vida està relacionada amb els problemes musculoesquelètics (artrosi, osteoporosi, dolor crònic osteoarticular i muscular), les caigudes, la malaltia d'Alzheimer i altres demències, la pèrdua de l'audició i de la vista, els trastorns d'ansietat i depressió, la malaltia renal crònica, la cronificació dels càncers, de la diabetis, de l'MPOC.
L'adaptació de la societat a la demografia de l'envelliment suposa un canvi de paradigma a tots els nivells. Per poder envellir bé, activament, amb autonomia, cal invertir durant tota la vida en alimentació saludable, vida amb activitat física, bon descans, tabac zero, mínim alcohol o sense alcohol, socialització positiva com a factor protector del benestar emocional. Tenim factors biològics, de base genètica, que ens condicionen, però més del 80% dels determinants de la salut tenen són factors socioeconòmics, laborals, culturals, mediambientals i de sistemes de salut orientats a la comunitat, de fàcil accessibilitat i adaptats a la cronicitat. La promoció de l'envelliment actiu i saludable, la prevenció de les caigudes i la discapacitat i la personalització integrada de l'atenció per les persones amb cronicitat fins el tram final de la vida, són els reptes de la salut pública i l'atenció social i sanitària.
La Proposició de llei de la gent gran de Catalunya s'ha d'orientar a incloure les persones grans a totes les polítiques amb les adaptacions necessàries, no només a fer polítiques segregades per elles. Per això, considero que seria millor parlar de persones grans més que de gent gran de Catalunya com a grup. Cal tenir en compte la gran diversitat dins el grup poblacional de persones grans, per trams d'edat, de sexe i gènere, per factors socials, culturals, territorials, entre altres. Persones grans en totes les polítiques i escoltant, incorporant la seva veu com a persones. Aquesta societat que s'adapta a la longevitat en tots els àmbits, en totes les administracions, en totes les accions, si no el Pla Integral per les persones grans. L'Observatori de les persones grans o el Consell de la gent gran de Catalunya no complirien l'objectiu de la inclusivitat dins les especificats.
En una societat "Peter Pan" la lluita contra l'edatisme, la invisibilitat i la infravaloració dels coneixements i les experteses han de ser prioritats. La societat intergeneracional ha de permetre intervenir i prevenir en les crisis entre generacions, especialment en aquest moment en què els joves tenen majors dificultats per accedir a salaris dignes i a l'habitatge.
Les persones grans pensionistes no poden sentir-se jubilades, excloses pel fet de no tenir un treball remunerat. Els estereotips de comunicació entorn a les persones grans cal combatre'ls, incorporant la diversitat de les persones grans en els mitjans.
La societat longeva ens porta a fer canvis en determinats cribratges actuals i a debatre la incorporació de nous per fer accions efectives de millora de la qualitat de vida i de l'autonomia funcional i social de les persones grans. El cribratge de càncer de mama i de colorectal ha d'incloure persones almenys fins els 75 anys; actualment n'inclou de 50 a 69 anys i cal implementar progressivament fins a arribar a les persones entre 45 a 75 anys.
Si l'evidència de les dades ens indica que la pèrdua d'audició, l'artrosi, l'osteoporosi són determinants molt freqüents per la pèrdua de qualitat de vida i funcionalitat, caldrà fer cribratge de la pèrdua auditiva a les persones a partir del 55 anys i incorporar a la cartera pública les pròtesis auditives (audiòfons i implants coclears) per la presbiacúsia (sordesa per l'edat).
Urgeix un pla de diagnòstic precoç i guies clíniques amb evidència científica per l'artrosi, l'osteopènia i osteoporosi (pèrdua progressiva de la mineralització òssia) i la sarcopènia (pèrdua de força muscular). Si la ciència ens indica que les actuacions preventives en la perimenopàusia (entorn dels 45 anys) i menopausa són cost efectives podem implementar accions poblacionals destinades a les dones en aquestes edats per minimitzar les patologies musculoesquelètiques i caigudes de les dones més grans.
Els trastorns mentals i el malestar emocional afecten també les persones grans i són invisibilitzades pel fet de ser grans. La franja d'edat de més suïcidis consumats a Catalunya, l'any 2025, és la de 55 a 74 anys entre els homes i s'incrementen en homes i dones en majors de 85 anys. En les polítiques de salut mental i salut sexual i afectiva no poden excloure la mirada de les persones grans. La salut bucodental i la pèrdua de la vista són factors que determinen la qualitat de vida de les persones grans i la longevitat ens obliga a revisar la cobertura actual.
El suport a les persones amb dependència és un repte de país, que refereix recursos econòmics i serveis diversificats, segons les preferències i les necessitats de les persones grans. Ajuntaments, Generalitat i L'Estat són les tres administracions implicades, requerint pactes de garanties de renda de pensions, prestacions complementàries i de sostenibilitat del model de suport a les persones amb menys autonomia personal i a les seves famílies i entorns comunitaris. El domicili particular, compartit o residencial ha de ser el focus de les polítiques, que garanteixi la dignitat a les persones, la llibertat d'elecció, la prevenció de la solitud no desitjada i la socialització.
Davant d'una de les conquestes més importants de finals del segle XX i aquest segle XXI, la millora substantiva de l'esperança de vida, el repte és l'adaptació de tota la societat, de totes les polítiques, a la longevitat, amb la participació activa d'elles mateixes, a títol individual i col·lectiu.