Arrenca el procés de refundació. Convergència i Reagrupament posen fil a l’agulla per crear una nova força política amb la que l’espai central de la Catalunya sobiranista pugui sentir-s’hi identificat, recuperi la confiança i l’ambició.

Aquells que estem compromesos amb la consecució de la independència de Catalunya albirem aquesta oportunitat com un gran projecte que paga la pena abordar amb la màxima il·lusió i alhora amb la màxima exigència. En realitat, no ens mou la constitució d’un partit, ens mou la construcció d’un país, d’un país que vol ser independent per motius polítics, econòmics, històrics, culturals, socials i de tota mena i també per una qüestió de dignitat.

És per tant aquest un gran projecte i per això hem de ser tant exigents, perquè hem de fer d’aquest nou partit la millor eina al servei d’aquest objectiu. Ha de néixer per tant sobre uns fonaments ben ferms: el compromís de culminar el procés d’independència de Catalunya iniciat amb el president Mas i continuat ara amb el president Puigdemont; el compromís de màxima regeneració democràtica, transparència, incompatibilitat de càrrecs i elecció directa de tots els seus membres de direcció i representació; i finalment obrin les portes a una nova fornada de persones que facin efectiva, visible i creïble la voluntat de renovació.

Dins d’aquestes mesures prendrà especial importància la denominació d’aquesta nova força política i aquesta mateixa setmana coneixerem els dos noms que seran proposats pel nou partit. Un d’ells incorpora el concepte “Convergència”, l’altre no. Serà difícil que els catalans i catalanes identifiquin el nou projecte que abordem si les cares del nou partit són les mateixes que han governat Convergència els últims anys i dècades i de la mateixa manera i malgrat la càrrega sentimental que pot representar per alguns, serà també molt difícil donar pàtina de renovació a un nou partit que neixi incorporant el nom de l’anterior, al qual volem transcendir.

De la mateixa manera, serà fonamental la renovació de les cares que identifiquin la direcció d’aquest nou partit. És necessària la renovació generacional, és imprescindible el compromís amb la igualtat de gènere, cal un missatge de confiança amb la gent que allunyi el nou partit d’una imatge tancada i elitista i per tots aquests motius cal obrir les portes a un nou equip directiu.

Són necessàries mesures profundes de renovació i de compromís en el fons i en les formes d’aquest nou projecte, un nou projecte que, sigui dit de pas, no pot ser liderat de cap de les maneres pel candidat que el ministre de l’Interior espanyol hagués volgut posar en el lloc del president Mas.