Hi ha un nou repte a les xarxes socials i, per variar, no decep. Consisteix en fer exercici amb el teu gos utilitzant la pobra bèstia a mode de peses. Sí, sí: col·locar-se el gos entre els braços o darrere el coll i apujar-lo i abaixar-lo com si fossin unes manuelles. I, després, evidentment, penjar el vídeo del moment a Instagram sota l’etiqueta “squat your dog” (fes esquat amb el teu gos) perquè tothom ho pugui veure i s’animi a fer-ho. De moment l’etiqueta porta més de dues mil publicacions. És a dir, més de dues mil persones han vist aquests vídeos i han pensat “què caram! És una bona idea! Som-hi!”.

No en sé res de psicologia animal però puc intuir que el gos no deu entendre res. Suposo que es resigna. De fet, aquests amants de l’esport fan l’exercici amb gossos perquè un gos, en general, és pacífic. No s’atreveixen a fer-ho amb un gat, no... En menys de tres segons el gat els esborraria la cara a esgarrapades i ningú es fixaria si el vigorèxic de torn està tonificat o no.

Però pel que veig tampoc en sé res de psicologia humana perquè no entenc què porta un ésser adult a fer aquest tipus de coses. Si ja existeix un aparell específic per fer peses, com la ment humana arriba a substituir-lo per un gos? A quina lògica obeeix? Li veuen futur, a la idea? Ves a saber si d’aquí uns anys al costat de la sala de màquines del gimnàs i haurà una sala plena de gossos i podràs escollir quin gos aixecaràs durant els teus exercicis: primer un Yorkshire i, a mida que estiguis més en forma, un Sant Bernat.

De la mateixa manera, fer exercici carregant amunt i avall una bèstia peluda no em sembla la millor proposta per combatre l’onada de calor. Potser és culpa d’en Tomàs Molina. Ho hauria de deixar clar quan explica les recomanacions per combatre la calor: "recordin beure molta aigua, no sortir a les hores de més sol i, sobretot, no fer servir el gos de peses”.

Explicarem orgullosos als nostres nets i netes que vam participar en aquest tipus de coses? “Corria l’any 2017... Estat Islàmic tenia el món atemorit i jo utilitzava en Bobby per fer peses”. Quan llegeixo notícies com aquestes celebro l’edat en què m’ha tocat viure. D’absurditats se n’han fet sempre, sens dubte, però ara, gràcies a les xarxes socials, les coneixem. Entre tots estem documentant i escrivint l’enciclopèdia més gran de l’estupidesa humana. I no ho dic amb pessimisme, ans al contrari. Soc una gran defensora de les xarxes socials perquè aquesta exposició constant ens beneficia: mai havíem tingut al nostre abast tants exemples de comportaments que no cal repetir. Mai havíem tingut tants models a qui no assemblar-nos. És tan important saber què volem fer com què no volem fer.