No cal recordar que aquestes darreres eleccions es van convocar amb un pretès caire quasi plebiscitari, responent a la massiva mobilització ciutadana en demanda de l’inici del procés de secessió. Ni cal evidenciar més, tampoc, que el resultat dels comicis ha afavorit clarament als partits que s’han posicionat sense ambigüitats quant a aquesta, i han castigat aquells dels que no s’han acabat de refiar. Així doncs, el seu mandat ha estat clar: s’ha de posar en marxa el full de ruta cap a la independència. I el full de ruta comença i acaba amb la data de la consulta. Amb la il·lusió que se’ns prometia en campanya i sense por.

Perquè la gent no ha tingut por de manifestar-se, de votar i, fins i tot, de plantar-se i deixar de pagar els peatges, encara que després hagi de recórrer les multes que calgui. El poble ha perdut la por i ara no poden ser els polítics els que es deixin vèncer per la por. Si algú n’ha de tenir, de por, que siguin aquells que no ens han volgut escoltar, respectar ni tractar com a iguals; aquells que han emprat totes les seves armes per a ofegar-nos, anul·lar-nos i mantenir-nos en la supeditació. Que tinguin por els que no s’han aturat fins que han asfixiat la gallina dels ous d’or. Nosaltres no; nosaltres, ni un pas enrere. Ferms en el convenciment que tenim dret i raó. Fent el nostre camí i marcant el nostre calendari. I sense patir per ensenyar les cartes a l’enemic; que, total, l’enemic ja fa temps que ha engegat tota la maquinària wertgonyant.

Així, doncs, posi data, president, i sigui conseqüent amb allò de “la consulta es farà sí o sí”. Faci-ho perquè és el que va prometre. Perquè és el desig que una majoria de ciutadans i ciutadanes han ratificat amb els seus vots. Perquè la situació d’atzucac en què viu el país clama al cel. I perquè és la seva prova del cotó fluix, president Mas. De la seva credibilitat.