La Constitució reconeix el dret de vaga com a fonamental, però a diferència del que ha succeït amb altres de la mateixa entitat, aquest mai ha estat desenvolupat per una llei orgànica, tal com li correspondria. Una norma anterior a la Constitució, reinterpretada per una sentència del Tribunal Constitucional de quatre anys després és, juntament amb un diversos cops revisat Estatut dels Treballadors i alguna jurisprudència posterior, el marc de referència normativa i d’aplicació.

El dret existeix i exemplifica la manera en què moltes llibertats han estat conquerides a força de patiment, amb persones pioneres i gairebé sempre anònimes que fins i tot van deixar la vida per aconseguir que la classe treballadora assalariada pogués assolir millores en les condicions laborals, ja fossin econòmiques, de seguretat i fins i tot de benestar físic i psíquic. El resultat d’aquesta lluita va ser la formació i consolidació d’uns sindicats de classe, on tenien cabuda les diferents branques d’un treball que en general era físic i penós.

Però el segle XXI ens va dur moltes modificacions de la força de treball. L’existència d’una enorme quantitat d’empreses que són en essència un únic treballador autònom, la feina de tipus administratiu, molta de la qual van saber durant la pandèmia que es podia fer a distància i sobretot l’aparició dels anomenats sindicats professionals (el de funcionaris, el de policies, el de mestres o el dels maquinistes en podrien ser exemple) ha desdibuixat el sindicalisme i les vagues tradicionals.

Perquè ens hem acostumat a pensar que una vaga general ha de ser un vehicle de reivindicació política, fins i tot a la situació inèdita de què alguns dels convocants ens diguin que la fan contra l’oposició o que ministres de l’actual govern, el Parlament o alguns alcaldes ens diguin que se sumen a la vaga, com si poguessin ser a la vegada víctima i botxí en la denúncia que volen fer. I al mateix temps copsem que el prestigi dels sindicats de classe ha caigut en picat, corretja de transmissió d’una esquerra contra la qual no s’havien alçat des de l’època final de Felipe González. La gent ja no considera que els representin, si és que algun cop ho va pensar, vist el grau d'afiliació escassíssim del nostre país. Sap a més la gent del carrer que mentre ells perden un dia de feina els que els encoratgen a fer-la o fins i tot els obliguen a no treballar gràcies als piquets “informatius”, continuen cobrant el seu sou, sigui com a dirigents sindicals o com a alliberats.

Com les dades de seguiment de les vagues es contrasten fàcilment amb el consum d’energia industrial i es veu al llarg del dia que aquesta vaga desconcertant que molta gent no es pot permetre fer està fracassant, el que queda és dir que la vaga ha estat un èxit si s’ha aconseguit col·lapsar l’entrada a una fàbrica sense pensar a quanta gent se li ha violentat el seu dret (i fins i tot deure vital, vistes les circumstàncies) a treballar. I per descomptat identificar la vaga amb les manifestacions que el mateix dia es puguin fer al carrer. Perquè si la qüestió és cridar contra els nostres governant per la infernal situació que viuen moltes famílies, no sols assalariades, aleshores la manifestació pot ser gegantina. I hi podrà haver molta gent que estructuralment no pot fer vaga: estudiants, pensionistes, aturats, autònoms, col·lectius que no poden fer vaga, sí que poden protestar tant com els assalariats per aquesta impossibilitat d’accedir a un habitatge o patir un esforç fiscal, una burocràcia insuportable i uns costos laborals inassolibles.

És clar que aquesta vaga és absurda, la més absurda mai convocada, en temps del XXI amb instruments decimonònics, mentre un munt de gent com jo farà avui la classe online, perquè potser una bona part dels estudiants, volen anar-hi, no poden arribar fins al centres universitaris.

I després al final del dia, que la gent digui prou en les manifestacions serà una altra cosa. Que no se l’apropiïn els sindicats, menys encara l’oportunista i subvencionat artefacte aquests de les llogateres. Perquè si sortim al carrer, és també contra ells.