No crec que ningú tingui dubtes de la capacitat del flamant president Quim Torra de moure's per la selva catalano-espanyola. Les característiques que en coneixem per tot el que es diu d'ell -o pel que hem pogut percebre els que hem tingut l'oportunitat de conèixer-lo breument- és que té capacitat de trepitjar fort en el terreny dels principis sobiranistes, i que és un home que, al seu pas, deixa petjada.

Que la política és un terreny sempre inestable ho sabem de sempre. I en aquests darrers temps no seria desencertat qualificar-lo de terreny selvàtic, amb camins per dibuixar i perills de tota mena. A la sabana hi conviuen espècies molt diferents i moltes serveixen d'àpat a les altres. N'hi ha, però, unes que no se les pot menjar ningú.

Algunes d'aquestes bèsties dominants són els lleons (o les lleones): grans depredadors, àgils, intel·ligents, ràpids, formen part de la classe alta de la selva. Viuen en comunitat, pensen i fan estratègies, ataquen coordinadament, tenen cintura, semblen fins i tot elàstics, dominen el terreny, arriben a tot arreu, canvien de camí per assolir l'objectiu i, implacables, ningú se'ls treu de sobre quan es posen una cosa al cap.

D'altra banda hi ha d'altres espècies que tampoc no tenen gaire por d'acabar fent de plat d'altri; que viuen amb seguretat i formen part de l'aristocràcia de la selva, però que ho són per atributs molt diferents dels lleons: per la duresa de la pell, per volum, per pes i per capacitat d'empenta... Seria el cas dels rinoceronts. Una envestida seva pot ser fatal per a qualsevol que s'hi posi a davant. La potència li permet guanyar-se el lloc a la sabana. La terra retruny al seu pas. Però si quan fa una càrrega falla, haurà de fer una maniobra ostensible per tornar-hi. No té cintura.

Són dues maneres diferents de viure a la sabana i guanyar-se l'autoritat i el respecte de tothom. A la selva de la política catalana d'avui, què necessitem? I sigui dit amb el respecte que mereix tant la persona com el càrrec: el nou Honorable serà un lleó o un rinoceront?