Avui he escoltat aquesta frase del ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro: "Si creía que pidiendo perdón públicamente se hacía borrón y cuenta nueva, se equivocaba" dirigida a Jordi Pujol Soley.

A Espanya s'han fet vàries amnisties fiscals, la darrera l'any 2012 que va ser impulsada i defensada pel mateix Cristóbal Montoro i el seu Partit Popular, que de rebaixes amb els defraudadors, a mitja campanya van incrementar les facilitats garantint que "no es procediria a una comprovació aïllada de la declaració tributària especial" o fins i tot amb comentaris com que es faria "la vista grossa en els darrers exercicis encara no prescrits", i permetent a més, finalment que la repatriació dels diners a Espanya no tributés com a tal i fos considerada com un traspàs de fons exempt de tributació. Es pagava un 10% i tot perdonat!

Si Jordi Pujol l'any 2012 hagués fet una declaració especial pels quatre milions d'euros que ha reconegut tenir ocults a Andorra, avui en dia tindria garantit que el ministre Montoro miraria cap una altra banda i tot perdonat.

El problema, per a mi no és Pujol i els quatre milions ocults a l'estranger, el problema és un govern i uns polítics que miren cap a una altra banda a 40.000 milions d'euros defraudats, declarats especialment i "borrón i cuenta nueva", de gent de bona condició que van fer exactament el mateix que el que avui al Congrés dels Diputats Montoro ha qualificat de vergonyós i imperdonable. És una manca de respecte als ciutadans espanyols honrats.

Montoro diu: "El frau no s'expia amb una carta novel·lada de disculpes! Un estat democràtic no pot admetre un simple mea culpa". Montoro no va dir: "El frau no s'expia amb una declaració especial! Un estat democràtic no pot admetre un simple mea culpa".
El problema no és Pujol, el problema és Espanya, en temes fiscals és un despropòsit i en política un cau d'oportunistes aprofitats, és un país amb una manera de fer política que no m'hi identifico, no vull formar part de la manera de fer les coses de Cristóbal Montoro.