La que fou ministra en un govern del PP, Elvira Rodríguez va dir en alguna ocasió i per raó de les seves responsabilitats, que es posaven carreteres o vies de tren a llocs poc habitats per tal de fer possible l’existència de noves ciutats i la creació de polígons industrials. És aquesta l’eterna pregunta: si cal farcir d’infraestructures els llocs que les demanen o pel contrari hem d’intentar revertir tendències de desigualtat generant els mitjans per tal d’aconseguir noves realitats econòmiques més equilibrades.

Aquesta pregunta ens la podem fer també respecte de la xarxa de carrils-bici que s’estenen per Barcelona i rodalia, en la major part dels casos (excepte les zones molt planeres) completament buits la major part del temps. Deserts quilòmetres de via en pendent esperen ciclistes que no arriben. Imagino que els que les projectaren van creure possible revertir tendències en la mobilitat, substituint els motors per la tracció mecànica humana en una ciutat que no és Amsterdam. L’augment de patinets ens fa pensar que aquesta tendència ecològica, per si sola, no arribarà mai, que és aquesta una societat malalta de benestar que sols sap fer limitats esforços en anar al gimnàs, previ pagament de la quota.

En tot cas, ara per ara, sembla més aviat una forma de malversar diners, a més d’una garantia absoluta d’ineficiència, de la qual els hi posaré un exemple: en un poble de la rodalia metropolitana, el qual nom no diré, s’ha estès al llarg de la seva via principal un carril bici, de manera que en un dels sentits de la marxa del que és en última instància una carretera nacional, comparteixen un sol carril els autobusos i els cotxes. Això suposa que cada cop que l’autobús ha de fer parada, rere seu s’aturen també els cotxes, conformant immenses cues de contaminació, malbaratament de temps i mala llet.

Algun tribunal de comptes els hi demanarà a aquests gestors municipals, potser benintencionats però de segur incompetents, responsabilitats per accions inconscients d’aquesta mena? Ho dubto molt. Estan massa enfeinats en perseguir les coses que, com diuen tots els partits i cap d’ells practica, no interessen al ciutadà corrent.