Abertis, participat per La Caixa en un 28%, controla a Catalunya una xarxa d’autopistes de gairebé 600 quilòmetres de longitud a través de tres concessionàries: Acesa, Invicat i Aucat. Els peatges d’aquestes tres companyies van sumar uns ingressos de 172 milions d’euros durant el primer trimestre del 2012 i un benefici brut d’explotació de 135 milions d’euros, segons la presentació de resultats de la mateixa companyia. Però durant els primers tres mesos de l’any, ha invertit a les seves autopistes de Catalunya només 36 milions d’euros. Es pot dir, doncs, que ha obtingut uns bons beneficis, a repartir, s’entén, entre els seus socis i directius. Curiosament, els dos darrers presidents d'Abertis Logística són Francesc Homs i Macià Alavedra, tots dos ex-consellers d'Economia de la Generalitat de CiU, i el secretari del consell d'adminstració no és altre que Miquel Roca i Junyent.

Quan ara fa unes setmanes a un ciutadà llavors anònim se li van inflar els dallonses i va decidir que no volia pagar més peatges,  i va convidar a través de les xarxes socials a fer el mateix a la resta de catalans i catalanes tan fins allò que no sona com ell, els senyors d’Abertis es devien pensar que es quedaria en una anècdota sense conseqüències. Però res més lluny de la realitat. El passat primer de maig el moviment #novullpagar va provocar, entre d’altres “anècdotes”, noranta minuts d’embussos al peatge de Vilassar, mig quilòmetre de retenció al de Girona Sud, el col·lapse de les quinze taquilles del de Martorell i que al de Manresa es veiessin obligats a aixecar barreres.

Nerviosos, aquells senyors d’Abertis només van reconèixer 2.500 impagaments, i el conseller Recoder va afanyar-se a deixar clar que, malgrat les simpaties que li despertava la iniciativa, i tot i que el Col·legi d’Advocats ja ha advertit que no es tracta de cap falta sancionable, les denúncies dels simpàtics senyors d’Abertis no es deixarien en un calaix.

Malgrat l’amenaça, la campanya segueix endavant. I el proper diumenge dia 20 de maig està convocada una segona jornada massiva de #novullpagar que, de ben segur, provocarà noves minimitzacions dels seus efectes als mitjans de comunicació oficials i oficialistes i noves amenaces del Govern. Però que, de ben segur també, serà tot un èxit ciutadà. Perquè no es tracta només d’una inflada de dallonses anecdòtica, aprofitada per engegar una protesta fiscal i política amplificades per les xarxes socials, sinó del catalitzador d’un ampli malestar bullent al nostre país i en constant creixement en els darrers anys.

I que no, que no volem pagar més. Que no volem pagar per tenir menys places d’escola bressol pública, més llistes d’espera sanitàries, menys inversió en infraestructures i, no cal dir-ho, menys vies ràpides de comunicació gratuïtes que cap altra comunitat autònoma d’aquest Estat que ens espolia fiscalment, ens ignora culturalment i ens menysprea públicament. I si el nostre Govern no és capaç –ells sabran per què- de plantar-se i negar-se a continuar permetent-ho, doncs ho haurem de de fer nosaltres. Que no, que #novullpagar!