La independència de Catalunya no és a tocar però no deixem d’apropar-nos-hi i la maquinària de l’Estat hi està treballant a la contra des de fa molt temps. Ells quasi sempre ho fan “sin que se note el cuidado”.

Estem en una cursa de fons plena d’obstacles i miratges. La fragilitat del procés o camí cap a l’ alliberament nacional te diferents àmbits. El més  important, el local. Nosaltres mateixos podem fagocitar la possibilitat de ser lliures. Això és el que pensen els que manen a Espanya. Que només amb una mica d’ ajuda nosaltres mateixos farem la feina per no deixar de ser unes províncies espanyoles. Això te diferents escenaris; un és prioritzar el partit abans que el país, i no sempre hi ha la dosi de responsabilitat que el moment històric requereix. Ara que a les eleccions europees han guanyat els partits que lideren el procés, toca actuar en clau de país.

Un altre és fer veure que l’eix dreta/esquerra està al centre del debat; i no és així. Tot, tot gira al voltant del debat per la independència. El debat social és l’excusa dels qui no la volen.

I posar la violència al bell mig del procés. Allà on hi hagi un contenidor cremant o enfrontaments físics hi posaran una estelada. No és creïble que un barri de Barcelona cremi durant quatre nits consecutives malgrat els oferiments de negociacions. Interessa aquesta imatge de descontrol. Com també interessa desacreditar la nostra policia. La senyora hereva del "conde duque" es frega les mans.

Un altre escenari on poden posar en evidencia la nostra fragilitat és fent ofertes trampa de diàleg, de vies de consens, d’ una mica més de finançament. Ahir al Cercle d’Economia li demanaven al president que li donés una segona oportunitat a Espanya¡. Una què? És l’ ús pervers de les paraules. Ni Espanya fa ofertes, ni vol que li donin oportunitats. I els catalans només serem si som independents.

I més. Hem de tenir convicció i una gran autoestima. No és difícil. Som nacionalment molt grans perquè hi cabem tots. Encara que els unionistes ho vulguin no hi ha fractura social, catalans d’ aquí i catalans d’ allà junts en el mateix projecte. Per construir un estat nou amb un poble molt vell.

Cal molta intel·ligència política i honestedat. Les tenim. Fem-les servir.