Massa sovint i en contra de la cèlebre cita de Churchill que va fer fortuna, sembla que per alguns la política sigui l'art de fer impossible el que és possible; o, com dirien d'altres, la política acaba sent l'art de buscar problemes allà on no n'hi ha, fer un diagnòstic fals i a sobre equivocar-se amb el remei. Jo no hi crec en aquest "art" particular ni en aquest mal estil d'alguns, però comprenc als que critiquen que, en mans de la política mal entesa, el que és fàcil pot acabar caient en l'espiral del debat estèril, de la retòrica grandilocuent que cansa per inútil i perquè, al final, no tan sols no aporta solucions, sinó que només sembra dubtes.
 
Certament, podem fer-ho tan complicat com vulgueu, podem instal·lar-nos en la cultura fàcil del "no" a tot o bé podem concebre la política només com un espai de confrontació i crítica permanent a l'adversari on el que guanya –o creu que guanya-, és el que té la llengua més esmolada i les frases més enginyoses. Per sort, sempre hi  haurà una altra manera de fer política, començant per tenir la convicció que si hi ha prou persones que creuen que hi ha molt més que ens uneix que no pas que ens separa, podrem avançar en el que realment és important.
 
Ara, al nostre país, sembla que alguns s'entossudeixin a desenfocar el que és important de debò i posar pals a les rodes a qualsevol iniciativa que permeti als catalans i catalanes decidir lliurement el nostre futur. En definitiva, a fer tot allò que està a les seves mans per fer impossible no només el que és possible, sinó per impedir-nos també exercir el que és un dret democràtic i un principi universal al que no podem renunciar.
 
Des de sempre, el poble de Catalunya ha manifestat la seva voluntat de ser. Des de sempre ha refermat el seu compromís d'autogovernar-se per avançar en benestar, igualtat d'oportunitats i progrés, en reforçar la seva cultura pròpia, la seva llengua i la seva identitat col·lectiva. Ara, davant la negativa permanent de l'Estat espanyol a tots els plantejaments fets des de Catalunya, és el moment d'exercir el dret a decidir el nostre futur polític.
 
Sota aquests principis de radicalitat democràtica i amb la ferma convicció que la democràcia és la solució i no el problema, que s'ha constituït el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, com una aposta transversal que uneix partits polítics i societat civil, tots a favor de donar la veu al poble de Catalunya, a tots els catalans i catalanes. Alguns ja s'han afanyat a criticar-ho, a posar el crit al cel, a fer-se els ofesos i a presentar-ho tot com a ben complicat, com un camí impossible. El cert és però que tot és més senzill, perquè al darrera hi ha la força de les urnes i el camí és el de la democràcia, el de la política que ha fer possible, no només el que és impossible per alguns, sinó també el que és just.