Oriol Junqueras i Jordi Sànchez han pogut entrar en campanya els darrers dies de manera precària. El número 2 de Junts per Catalunya va poder gravar un missatge per l'acte central celebrat divendres al pavelló de la Vall d'Hebron mentre que el líder d'ERC i vicepresident del Govern va fer el mateix en l'acte de dissabte al Born. A més, aquest dilluns finalment ha pogut fer la primera entrevista telefònica a RAC1.

La reacció del govern espanyol ha estat immediata. El mateix ministre Juan Ignacio Zoido –no ho deu fer amb gaires presos- ha anunciat l'obertura d'expedients per part d'Institucions Penitenciàries. Tanmateix, les represàlies ja s'han fet efectives abans que s'hagin resolt els expedients i en el cas de l'expresident de l'ANC se l'ha traslladat de mòdul i posteriorment se li ha tallat la comunicació amb la família i amb la candidatura electoral.

Els expedients contra Junqueras i Sànchez –més enllà que puntualment hagin pogut incomplir el règim penitenciari– són l'últim exemple de l'objectiu de centrar la revenja de l'Estat contra els presos. Als arguments absolutament increïbles del jutge Pablo Llarena de mantenir empresonats sense fiança a quatre dels deu presos polítics se li va sumar més tard la decisió de no citar a declarar a Forn, Sànchez i Cuixart fins a l'11 de gener. Objectiu: que passin el Nadal lluny de casa i que els partits independentistes tinguin clar l'endemà del 21-D que l'Estat té hostatges a les presons. Aquest fet i l'amenaça que pesa contra els polítics en llibertat amb fiança condicionarà inevitablement la seva acció política.

Les represàlies contra els presos polítics en cap cas són decisions administratives. Responen a una estratègia del bloc del 155 que parla de reconciliació mentre ofereix poca cosa més que revenja. Soraya Sáenz de Santamaría es vanagloria d'haver decapitat l'independentisme enviant-lo a la presó i a l'exili, Albiol acusa els independentistes de “no estar bé del cap” mentre Josep Borrell aposta per desinfectar Catalunya mentre se'n burla de “mossèn Junqueras” sense que Miquel Iceta gosi desautoritzar-lo o matisar-lo. Us imagineu les mateixes declaracions realitzades per líders independentistes? De quin coi de reconciliació parlen?