Finalment ha quedat clar el que vol dir demanar garanties pel resultat de les eleccions. Gràcies a la filtració dels nou punts d'acord entre ERC i JxC, feta per NacióDigital, el nou pla queda perfectament clar. Darrere l'apel·lació al diàleg bilateral com a alternativa a la via unilateral emergeix una pretensió increïble: que el govern central accepti de negociar el desplegament de la República, d'aconseguir les candidatures independentistes la majoria al Parlament. Per dir-ho més clar, que l'Estat de dret es comprometi a no actuar ni a defensar la legalitat si el nou govern català vol desenvolupar les lleis anul·lades pel TC.

La negociació política no ho pot tot; encara que sembli mentida. Després de l'ensopegada monumental amb la força de l'estat i la comprovació de la determinació dels seus múltiples actors per defensar la Constitució, fins a l'extrem de l'excés i la violència policial, no sembla de rebut pretendre mantenir posicions de ciència-ficció. Sant Tornem-hi. La lògica més elemental ens diu que la negociació amb el govern d'un estat de dret s'ha de desenvolupar en el marc de la legalitat, per aplicar-la o per canviar-la, però no pas per incomplir-la.

La via unilateral ha fracassat perquè exigia un grau de desobediència i una intensitat en la mobilització no assumible, segurament, per la societat civil que fa costat al projecte sobiranista. La via de la negociació bilateral, tal qual es recull en l'acord de mínims, naixerà morta, molt probablement. Repetir la batalla entre la legitimitat del mandat popular i la legitimitat de la legalitat democràtica és apostar per la repetició del desenllaç. Es fa difícil imaginar que cap país de la Unió pugui fer costat a una aspiració tan absurda com voler que el govern espanyol accepti negociar una il·legalitat, segons l'ordenament jurídic vigent.

Una via morta per combatre el desencís? La precipitació electoral provocada per l'article 155, l'empresonament i l'exili dels principals líders no són el millor escenari del món per reflexionar i modificar l'estratègia fallida, això s'entén; tanmateix no explica que es proposi a un electorat desorientat pel qual ha succeït un nou carreró sense sortida. La negociació per canviar la legalitat és el camí per trobar una alternativa a les aspiracions de Catalunya, per a la gran majoria; però no hi ha cap possibilitat real d'arribar a un pacte per permetre la il·legalitat. No haurà servit de res el xoc d'aquesta tardor?