Aquest mes de novembre ha nascut a Itàlia l'espontani moviment social de les "sardines". Va nàixer el 14 de novembre a Bolonya quan quatre joves van organitzar, via Facebook, una manifestació contrària a la visita a la ciutat del líder de la Lliga, Matteo Salvini. Farien servir el concepte de les sardines per la voluntat d'omplir una plaça tan plena de gent que acabessin com sardines en llauna.

La iniciativa arribava amb el recent triomf de les dretes unides (liderades per l'ultradreta de Salvini) a les eleccions regionals de l'Úmbria i amb l'amenaça de vèncer també el mes vinent de gener a les eleccions a l'Emília-Romanya, la regió de la qual Bolonya és capital.

Per la Lliga de Salvini, ara fora del govern (després de l'excés de calor i ambició del seu líder a l'agost), obtenir una victòria a l'Emília-Romanya seria molt important; i és que la regió compta amb 50 anys de governs d'esquerres (comunistes, socialistes o socialdemòcrates), i la seva capital, la roja Bolonya, suma ni més ni menys que fins a 70 anys d'alcaldes d'esquerres! El triomf a la regió, a més, podria causar molts nervis a l'aliança del govern central actual entre el Moviment 5 Estrelles i el Partit Democràtic.

La convocatòria bolonyesa va ser un èxit rotund, amb milers de persones omplint la plaça Major de la ciutat (esperaven ser uns 6.000 i s'hi van calcular uns 12.000). Un èxit que es va reproduir a la veïna Mòdena i que s'ha anat escampant per diferents ciutats de tota la bota: Parma, Ferrara (que té un alcalde salvinià), Palerm, Nàpols, o aquest passat cap de setmana a Florència i a Milà; sempre desbordant les places on es cridava a la concentració, talment com una llauna de sardines, i somrient a la pluja i al mal temps que ha fet a Itàlia aquestes darreres setmanes.

El clam més present a les manifestacions, totalment pacífiques i festives, sol ser L'Emilia non si Lega (L'Emília no es lliga), jugant amb el nom de la regió i el partit de Salvini (la Lliga), que té la bondat de poder-se adaptar en múltiples versions Milano non si Lega o Parma non si Lega.

La cançó triomfant a les trobades és, per descomptat, el Bella Ciao, que en altres territoris ha agafat una nova embranzida popular per causa d'una sèrie de Netflix, però que a Itàlia ha estat i és sempre un clam antifeixista.

El de les sardines no és un moviment antipolític, és un moviment antiultradreta (antifeixista) i és un moviment antipopulista (que ha deixat descol·locat un Moviment 5 Estrelles, ja bastant fora de joc des que és al govern). És una expressió popular comparable a les que podria organitzar un Òmnium Cultural, però sortint directament del carrer i no protestant contra el govern, sinó avisant que hi són, que estan desperts i amatents a l'avenç de l'ultradreta.

La resposta a les xarxes socials de la Lliga de Salvini no va arribar ràpidament, però finalment van optar per respondre amb imatges de gatets, que sempre triomfen a les xarxes i que, òbviament, es mengen les sardines.

Les eleccions a l'Emília-Romanya, però també a la regió de Calàbria, aquest gener seran fites crucials per veure si moltes sardines juntes poden espantar el gat que ensenya els ullals.