Taxis: batalla perduda
«El taxi fa tants anys que està encantat de conèixer-se que ha anat perdent el contacte amb la realitat i no sembla que tingui gaire consciència que les seves mancances li poden acabar passant factura»
ARA A PORTADA
-
Què passa a TV3 i Catalunya Ràdio? Reticències sindicals pel 3CatInfo i el futur de les redaccions Víctor Rodrigo
-
-
L'opa es complica: els accionistes del Sabadell aproven la venda de TSB i el repartiment de dividends extraordinari Bernat Surroca Albet | Pep Martí i Vallverdú
-
El Govern veu «compatible» negociar els pressupostos mentre s'avança en els acords d'investidura Redacció
-

- Jordi Bianciotto
- Periodista i crític musical
És clar que ells, pobrissons, no poden posar una gran ciutat potes enlaire · de tant en tant una artèria troncal com la Gran Via barcelonina, amb el daltabaix que una cosa així ocasiona en molts milers de ciutadans que difícilment tindran a partir d'ara més ganes d'agafar un taxi. Perquè en aquest sector són experts fent amics: Cabify i Uber han multiplicat la seva clientela des de les vagues de l'estiu passat, com és natural. I els que les hem provat hem descobert un servei que no és perfecte però sí força eficient, net i pràctic.
Els serveis d'aquestes companyies ofereixen si més no una alternativa a, per exemple, quedar-te palplantat de matinada esperant que passi un taxi en un barri remot o a la sortida d'un macroconcert. Perquè no es tracta només que el taxi se sotmeti al marc de competència en què viu la majoria de la gent normal, sinó que es puguin cobrir mancances de servei, demandes que per sentit comú no haurien de quedar desateses si hi ha algú disposat a cobrir-les. Si cap taxi té el detall de pujar al Palau Sant Jordi per recollir assistents d'un concert (ni tan sols demanant-lo a través de l'aplicació MyTaxi), quin mal hi ha en què es prestin a fer-ho, i d'una manera molt senzilla, Cabify o Uber?
El taxi fa tants anys que està encantat de conèixer-se que ha anat perdent el contacte amb la realitat, i no sembla que tingui gaire consciència que les seves mancances li poden acabar passant factura quan arriba aquell dia en què hi ha on triar. No s'ha adonat que ha anat deixant un rastre de gent empipada perquè ha pujat a vehicles desendreçats, on el conductor no els entenia i que ha hagut de posar el GPS per anar de Bailèn-Mallorca a Balmes-Aragó. No sempre és així, és clar. Una salutació als taxistes polits, cordials i coneixedors de la ciutat, que n'hi ha.
Sembla que els quinze minuts de marge que ara el Govern, segons ha anunciat aquest divendres, imposarà als vehicles VTC a l'hora de poder sol·licitar una ruta han posat un cop més el sector en peu de guerra: amb aquesta restricció no n'hi ha prou, diuen. Haurem de patir tots la seva incapacitat de llegir els temps en què vivim, on aconseguir que la teva paradeta sobrevisqui no és tant un dret universal com el fruit de saber fer les coses amb adequació a la realitat. Revolta estèril, la seva: l'exclusivitat que pretenen pot tenir tant de futur com els fabricants d'atles o de lupes a l'era de Google Maps i de les aplicacions per a tot.
Periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódico de Catalunya, escriu a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·labora en diversos mitjans audiovisuals. Ha escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Et pot interessar
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.