En només unes hores, el jutge Vidal va passar de senador friki a peça imprescindible del Govern de la Generalitat per a bona part dels mitjans espanyols, que oscil·laven entre la “fabulació col·lectiva” i el desig més o menys dissimulat que allò que escampava el ja exsenador fos del tot cert. 

Més enllà de la ficada de pota i la frivolitat de Santi Vidal, l’independentisme també hauria d’esperar que fossin certs tots els suposats plans secrets que el jutge estrella es dedicava a relatar en la seva gira pel país, malgrat que ell no sigui ningú per explicar res en nom del govern i malgrat que, vist el seu ego desmesurat, ERC ja no l’hauria d’haver incorporat a les llistes.

Comença a ser hora que l’independentisme de festa major entengui que la independència només serà possible si se subverteix la legalitat espanyola. “Trencar els ous” és precisament això, i. qualsevol diria que aquell clam a les xarxes tenia a veure amb una defensa pura i simple de les truites de patates. El trànsit “De la llei a la llei” no existeix quan hi ha un estat i una legalitat en contra i no estaria malament que el cas Vidal s’aprofités per a parlar-ne, siguin o no siguin certes les seves afirmacions. 

La llàstima de tot plegat és que el veritable debat sobre trencar els ous potser no arriba mai, però el jutge Vidal haurà donat peu a uns escorcolls a les dependències de la Generalitat que l’estat espanyol aprofitarà per ficar el nas a tot arreu. Molts esperaven que aquesta escena tingués lloc arran de la convocatòria del referèndum, fet que hauria provocat un escàndol de ressò considerable i hauria accelerat enormement el xoc. Però no: ara s’obriran les portes de la Generalitat a tota mena d’escorcolls i el govern abaixarà el cap lamentant-se de no haver tallat en sec un senador bocamoll. 

Si l’independentisme és alguna cosa més que mobilització i estelada, el govern i la CUP haurien de recollir el guant de la frivolitat de Santi Vidal i aprofitar per abordar el debat de fons: què vol dir exactament això de “trencar els ous”, com es farà el referèndum i, en definitiva, dissipar la incertesa al voltant del full de ruta. La campanya pel sí ha de començar ja.