Trencar els vidres d'un banc pot ser un acte de cura? Aquesta és una de les preguntes que sorgeixen del darrer assaig del professor Tim Jackson, que ha visitat Barcelona la darrera setmana, i que avui és d'especial actualitat. Pensant a partir d'aquesta pregunta vam començar una interessant presentació del seu llibre L'economia de la cura (Arcàdia) a la Nollegiu del Poblenou. El dia següent va participar en un acte de la Fundació Pasqual Maragall al Cercle d'Economia per parlar de l'economia de la cura i de la necessitat de canviar els fonaments i els valors que estructuren bona part del nostre sistema econòmic. Com li agradar repetir, portem massa temps confonent dues paraules, dos conceptes, dues realitats, que en anglès s'escriuen de manera massa semblant però tenen significats molt allunyats: confonem health (salut) i wealth (riquesa).

Per Jackson, la prosperitat personal, de la societat, té a veure sobre tot amb la salut i no amb la riquesa. Però la nostra economia s'orienta, es guia, majoritàriament per la riquesa. L'economia s'hauria de preocupar abans que res per la cura, per la salut, de les persones i del planeta, no per la recerca del creixement com majoritàriament es fa. Aquest canvi en els fonaments, en les prioritats, en els valors, depèn del conjunt de la societat, però és responsabilitat  principalment del poder polític i econòmic. L'economia de la cura que proposa Jackson no és una reivindicació de més recursos per las tasques de cura a la nostra societat en ser un sector precaritzat, feminitzat, infrafinançat, viscut amb molta soledat per part de les famílies... Ja farien falta més recursos, com molt bé van exposar la gent de la Fundació Maragall i la catedràtica Dolors Comas, però l'economia de la cura vol anar més enllà. L'economia de la cura implica que la preocupació per la cura i la salut, de les persones i del planeta, sigui central en la nostra actuació, sigui el fonament d'allò que farem i de com ho farem.

Ens hem acostumat a escoltar que necessitem créixer més, i tenir una economia més potent, per poder disposar de les polítiques públiques que es preocupen de la nostra salut i del nostre benestar. Sense una economia robusta, que és una altra manera de dir que no deixi de créixer, ens diuen que no podrem disposar dels recursos econòmics per finançar el sistema públic de salut, les pensions... Però Tim Jackson ens convida a mirar-ho des d'una altra perspectiva, és la manera majoritària de practicar l'economia la que ens porta als problemes existents. Els greus malestars que vivim avui tenen a veure amb la cerca de la màxima productivitat, del màxim benefici, del màxim creixement, valorant la productivitat, el benefici i el creixement molt per sobre de la vida. Sense cura no hi ha vida. Cal actuar buscant tenir cura de la vida, aquest és el camí.

I el trencament de vidres d'un banc? Va passar l'any 2021, el matí del 22 d'abril. Nou dones van trencar vidres de la seu central del banc HSBC a Londres per denunciar la seva implicació en l'emergència climàtica. Ho van fer com activistes del grup per la justícia climàtica Rebel·lió o Extinció, que defensa l'actuació des de la desobediència civil no-violenta. Ho van fer sota el lema "Això és un acte de cura". Van ser detingudes i jutjades, van ser declarades no culpables per un jurat. Parlant amb en Tim Jackson aquests dies marcats per les mobilitzacions a França, Itàlia, Albània, Portugal, casa nostra..., tornàvem a pensar en qui trenca vides i diu fer-ho com a acte de cura, per aconseguir fer front a l'emergència climàtica que vivim, que ja estem patint, de la que ens alerten dia sí i dia també des de la ciència. Les nostres societats, majoritàriament, no accepten bé, fins i tot criminalitzen, les persones trencavidres, i també, majoritàriament, accepten bé, fins i tot, distingeixen les persones trencavides. Parlàvem amb el professor Jackson que no podem fixar-nos només en un tipus de violències, cal pensar, analitzar, donar respostes a totes les violències. Cal convertir les violències en cures. Cal disposar d'una economia i d'una política que faci possible la vida de les persones i del planeta. Una economia i una política, que canviï d'arrel, radicalment, els seus fonaments, principis i valors. Una economia i una política que tinguin ben present que l'objectiu no és la riquesa, no és el creixement, no és el poder... L'objectiu de l'economia i de la política ha de ser la cura i la vida.