La temeritat, ben segur que ingènua, del jutge Santiago Vidal ha activat la Fiscalia de l'Estat abans d'hora. Les intervencions de l'exsenador Vidal en una sèrie d'actes organitzats per entitats i partits independentistes han senyalat amb fòsfor els punts estratègics que les institucions de l'estat espanyol hauran d'intentar controlar per avortar el procés sobiranista: agència tributària, Mossos d'Esquadra, judicatura, relacions exteriors i dotacions pressupostàries per a la consulta. Uns punts, però, ben previsibles, consultant qualsevol manual de transgressió institucional i política.

Les intervencions de Santiago Vidal, a més d'estúpidament arriscades, semblen en alguns casos carregades de fantasia. Però, en tot cas, no és aquest el problema. Tampoc és el problema el cinisme còsmic del govern de Mariano Rajoy, que considera ara que en unes declaracions, segurament exagerades per l'ambient on es feien, hi ha clars indicis de delicte, quan no n'hi va veure cap en una gravació clarament compromesa entre el seu ministre d'Interior i el director de l'Agència Antifrau de Catalunya.

El problema no és tampoc la polseguera que han alçat els més cínics de tots. Hi ha analistes, periodistes, comentaristes i contertulians, tots ben presumptes, que, sense identificar-se necessàriament amb els partits i les opinions més espanyolistes, consideren que "un Estat té dret a defensar-se". Aquests senyors justifiquen qualsevol moviment del govern o altres institucions públiques espanyoles, siguin legals o no, amb aquesta salmòdia. Si un Estat "té dret a defensar-se" utilitzant qualsevol mitjà per fer-ho, òbviament un Estat que vol constituir-se contra l'opinió i l'acció d'un altre ja constituït té el mateix dret a fer-ho. Però no. Aquesta gent no s'ha alterat amb les maniobres de Jorge Fernández Díaz, ni amb les que es poden atribuir al CNI, ni amb les dels sindicats policials espanyols o les que ha perpetrat la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, i en canvi ara bramen per unes declaracions que, en tot cas, quedarien com a amateurs davant tanta "professionalitat".

El problema no és qualsevol dels comentats. El problema és de temps. Les declaracions del jutge Santiago Vidal han donat peu a la Fiscalia perquè comenci a investigar allà on hauria d'haver acabat investigant si el Parlament i el Govern mantenen la intenció de convocar un referèndum. Aquest és l'únic problema. Que no és un problema menor. Perquè pot restar eficàcia a l'estratègia que ha definit la Generalitat. Els altres formen part de les lliçons de cinisme que els catalans díscols reben cada dia de l'autoritat constitucional.