La sentència s'arrossega tots aquests dies d'agost, com aquella notícia anunciada tantes vegades. Vam dir primer que hi havia la possibilitat que es fes pública a finals de juliol, abans que el Madrid político-jurídic tanqui a pany i forrellat. Corria la brama que de fet el tribunal té molta feina avançada. Que els set magistrats del Suprem, de fet, ja van anar fent recapitulació i posta en comú de les seves idees, de manera que ja l'anaven redactant setmana rere setmana mentre es feien les sessions del judici.

Que si no estava escrita abans de començar, com també han defensat alguns dels agents que han intervingut en el judici d'una manera o l'altra, s'estava redactant així que avançaven els dies d'aquests quatre mesos de vista.

Haver publicat la sentència al juliol, amb la gent de vacances o a punt de fer-ne, enxamparia la resposta que es pugui donar amb les costures embastades. Aquesta seria una jugada del jutge Marchena, però ni als cursos d'estiu de l'Escorial, ni per les pistes que donava un altre dels membres del Tribunal, Antonio del Moral, que deia dews de Melilla, que la sentència podria estar enllestida a finals de setembre o d'octubre, per bé que tampoc descartava que fos abans.

Aquest rau-rau al cos ens va deixar anar al juliol, però ara torna. Amb l'agost, amb tothom de vacances, quina fora que el jutge Marchena aprofités els dies que queden encara amb la gent a mig gas, amb maletes a mig desfer i concerts d'estiu per assaborir?

I tornem a ser com al juliol. No s'han esvaït ni les cites fixes al calendari, ni els interrogants de la investidura de Sánchez. Això sí, ha augmentat el soroll, i les desavinences entre partits i organitzacions, ja no de com serà la Diada, si no de quina ha de ser la resposta a aquesta sentència.

Marchena pot jugar amb el calendari, pensant a esquivar l'11-S o l'1-O o el 3, o el 27, i en esperar que hi hagi govern a la Moncloa i no eleccions, però tard o d'hora comunicarà la seva sentència als processats de l'1 d'Octubre, jutjats fins ara, i després el calendari es mourà cap a la resta dels membres de la mesa i a la cúpula d'interior, i als del 13 i als altres jutges amb causa pendent.

Quina haurà estat la resposta? Costa tant de precisar i fixar com aquesta llarga sentència, deu ser que cadascú porta un jutge al cos, com hi devem dur, un president, un entrenador de futbol, o un director de cine. És allò del rei al cos.