El Sant Jordi ha tornat a demostrar l'onada de solidaritat que desperten els presos polítics i que va més enllà de l'independentisme. Un clam que, després de setmanes de cert desànim i desorientació, va rebrotar amb força a la gran manifestació del Paral·lel del passat 15 d'abril.

La “primavera catalana” ha suposat que l'independentisme intenti recuperar la iniciativa. La mesa del Parlament d'aquest dimarts ha tombat les maniobres de Ciutadans i reafirmat la querella contra Pablo Llarena per prevaricació. Mentrestant, també crema etapes una demanda similar, però en aquest cas col·lectiva, contra el jutge instructor del Suprem.

La situació dels líders independentistes –en presó preventiva i a 700 km de casa- podria fer reflexionar el bloc del 155 per intentar rebaixar la pressió i buscar una sortida. Res més lluny de la realitat. La parella de Jordi Cuixart ha hagut d'aguantar articles periodístics insultants per protagonitzar un reportatge explicant els viatges fins a Soto del Real acompanyada, evidentment, del seu fill de mesos. Jordi Sànchez, per la seva banda, ha estat castigat pel greu “delicte” de gravar un missatge per a la campanya del 21-D: canvi de mòdul, 18 hores tancat a la cel·la durant un mes –malgrat que Presons ho desmenteix i ho rebaixa a deixar-lo sense activitats- i sis mesos incomunicat amb la persona que va enregistrar l'àudio.

El Suprem tindrà ara una nova oportunitat amb la petició de Cuixart de ser acostat a una presó catalana mentre no sigui alliberat. Ho fa, entre altres, al·legant la vulneració dels drets de la infància ja que el seu fill ja porta més temps amb el pare en un centre penitenciari de Madrid que en llibertat. Llarena, fins ara, ha negat acostar els presos per la “necessitat” de tenir-los a prop del jutjat que instruïa el cas. Ara, una vegada superada aquesta fase i amb els processament dictats, mantenir-los a centenars de quilòmetres de Catalunya seria una nova venjança inhumana contra els presos. Si acaba passant, l'onada de solidaritat no decaurà sinó que es multiplicarà i això l'Estat també ho ha de tenir en compte.