A ningú se li escapa que el Govern del PP té molt ben marcat el seu full de ruta: negar-nos el dret a ser i a decidir i asfixiar econòmicament, institucionalment i legislativament el poble de Catalunya i les seves institucions. Trist, molt trist i poc digne d’un estat democràtic.

Més enllà de denunciar sistemàticament l’ofec, em sembla clau que els partits que estan a favor del dret a decidir, treballin colze a colze posant en valor tot el que els uneix, deixant de banda els retrets i llimant, encara que costi, aquelles desavinences que a vegades ens distreuen del que és realment important i de qui esdevé el nostre principal adversari. Cal que tots remem en la mateixa direcció i que sapiguem interpretar la voluntat del poble, la qual és meridianament clara i inequívoca; decidir lliure i democràticament el nostre futur. I des de la perspectiva de la JNC el futur passa per un estat propi de persones i per les persones.

El Concert de la Llibertat del dia 29 de juny constata, una vegada més, que aquells que creuen que la manifestació de l’11 de setembre de 2012 va ser un esdeveniment aïllat, s’equivoquen. Va ser un punt d’inflexió cap un nou paradigma, en el que és la ciutadania qui marca el camí i es mobilitza per fer realitat un anhel de llibertat que cada dia desitgen més catalans. Aquest concert, on per cert hi haurà cantants en castellà (missatge inequívoc que no existeix el conflicte lingüístic a casa nostra), és l’exemple que la ciutadania no es rendeix i que des de les virtuts cíviques i democràtiques s’organitza per decidir, vèncer i convèncer als que ens menystenen. Darrera cada insult, darrera cada retrocés que ens vulguin imposar la ciutadania i les institucions del nostre país faran un pas endavant i plantaran cara.

Hi haurà molts moments en què el camí es farà costerut i ens faltarà aigua, però no defallirem. Els grans processos, els processos extraordinaris com el que estem vivint, requereixen capacitat de resistència, sentit de país i confiança en nosaltres mateixos i les nostres possibilitats. Perquè com deia el poeta Salvador Espriu: “Quan el teu país et crida a servir, fes un pas endavant i estén la mà” fem realitat, d’una vegada per totes el somni de la Catalunya estat. Véns?