22
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
23
de febrer
a la
13:39h
Aquest dimecres, en la sessió de control del Congrés, l'encara president del PP, Pablo Casado, ha fet la seva darrera intervenció com a cap de l'oposició. Casado s'ha acomiadatproclamant la seva adhesió "a Espanya i la llibertat" i ha fet una referència a la "concòrdia". El dirigent descavalcat pels seus ha recordat que és 23 de febrer, aquella data en què el parlament va ser atacat. Però la veritat és que també podia parlar pel que li han fet a ell. Després de la rèplica de Pedro Sánchez, que ha estat ponderat i li ha desitjat bona sort en el pla personal, Casado ha renunciat a repreguntar i ha abandonat l'hemicicle.
És a punt de culminar l'operació política iniciada fa uns dies per descavalcar Pablo Casado del lideratge del PP. En menys d'una setmana, la cúpula del principal partit de la dreta ha patit una ensulsiada, que ha culminat aquest dimarts amb l'anunci de Génova que Casado havia acceptat la dimissió del seu número dos, Teodoro García Egea. Una vindicació del front cada cop més ampli de detractors de -l'encara- líder que potser hagués tingut algun efecte fa uns dies, però que ara ja no ha aturat la pressió contra ell. Alhora, Génova ha anunciat que el proper 1 de març, la junta directiva nacional convocada convocarà el congrés extraordinari que reclamen Isabel Díaz Ayuso i pràcticament tots els barons, inclòs Alberto Núñez Feijóo, a qui s'assenyala com a nou cap de files del partit. Per aquest dimecres es preveu la reunió de Casado amb els líders territorials per consensuar l'ordre del dia de la junta directiva.
Ahir dimarts es va ensorrar el darrer mur que havia aixecat Casado per intentar resistir fins al congrés previst per al juliol. El gruix del nucli directiu del grup al Congrés, amb figures fins ara molt estretament lligades a Casado com Belén Hoyos, Guillermo Mariscal i Mario Garcés, ha reclamat el cessament del secretari general i un congrés extraordinari. A primera hora del matí s'ha conegut la renúncia de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, com a portaveu del partit. Ahir ja no va anar al comitè de direcció a Génova, senyal inequívoc de la distància interposada amb la cúpula.
La pràctica totalitat de barons territorials del partit ja s'han alineat enfront de Casado. El darrer a fer-ho ha estat Fernando López Miras, el president de Múrcia, fins ara dins del nucli casadista més fidel. Múrcia és precisament el feu de García Egea, que prové de la regió i que aquest dimecres ja no protagonitzarà cap pregunta al Congrés dels Diputats en sessió de control. La deserció del president murcià ha estat el darrer clau en el taüt polític de Casado, que serà protagonista -per absència o per absència- a la cambra baixa. El líder del PP somiava encara ahir amb neutralitzar l'impuls dels barons, però no podia combatre'ls sense el suport de cap d'ells.
La pretensió de Génova era resitir fins al congrés de juliol i que Casado es presentés a la reelecció. Si la trencadissa no hagués arribat a extrems tan agres, potser encara hagués pogut recomposar la situació. S'ha especulat amb què Génova confiava que d'aquí a l'estiu la fiscalia aportés "novetats" sobre el polèmic contracte de la Comunitat de Madrid que va beneficiar el germà de la presidenta. Avui mateix, la Fiscalia Anticorrupció ha obert diligències d'investigació sobre el contracte. Es tracta de diligències prèvies que són fruit de la denúncia presentada per PSOE, Més Madrid i Unides Podem i que han de dilucidar si hi ha indicis raonables de delicte.
En paral·lel a la crisi oberta al PP, cal no perdre de vista el que està succeint a Castella i Lleó, on Alfonso Fernández Mañueco ha iniciat les negociacions amb les diverses forces polítiques per assegurar la seva investidura. L'escenari d'un acord entre el PP i Vox s'obre pas i podria explicar també l'actitud de Mañueco enfront Casado d'aquests dies. Génova podia ser un entrebanc per una aliança amb Santiago Abascal.
Un dels elements que han sobtat més de la crisi d'aquests dies ha estat la pràctica unanimitat -amb alguna excepció, com Pedro J. Ramírez- amb què s'ha alineat el bloc mediàtic de la dreta madrilenya, amb uns missatges cada cop més bel·ligerants. Tampoc s'han escoltat veus de suport de cap actor social rellevant.
Casado ha buscat desesperadament temps. El temps, però, aquest valor tan bàsic en política, se li ha escolat. Dimecres, 23-F, pot ser el seu darrer dia com a president del partit. Després d'etzibar tantes vegades contra els "colpistes" separatistes, ara ja podrà parlar per experiència quan es refereixi a cops d'estat.
És a punt de culminar l'operació política iniciada fa uns dies per descavalcar Pablo Casado del lideratge del PP. En menys d'una setmana, la cúpula del principal partit de la dreta ha patit una ensulsiada, que ha culminat aquest dimarts amb l'anunci de Génova que Casado havia acceptat la dimissió del seu número dos, Teodoro García Egea. Una vindicació del front cada cop més ampli de detractors de -l'encara- líder que potser hagués tingut algun efecte fa uns dies, però que ara ja no ha aturat la pressió contra ell. Alhora, Génova ha anunciat que el proper 1 de març, la junta directiva nacional convocada convocarà el congrés extraordinari que reclamen Isabel Díaz Ayuso i pràcticament tots els barons, inclòs Alberto Núñez Feijóo, a qui s'assenyala com a nou cap de files del partit. Per aquest dimecres es preveu la reunió de Casado amb els líders territorials per consensuar l'ordre del dia de la junta directiva.
Ahir dimarts es va ensorrar el darrer mur que havia aixecat Casado per intentar resistir fins al congrés previst per al juliol. El gruix del nucli directiu del grup al Congrés, amb figures fins ara molt estretament lligades a Casado com Belén Hoyos, Guillermo Mariscal i Mario Garcés, ha reclamat el cessament del secretari general i un congrés extraordinari. A primera hora del matí s'ha conegut la renúncia de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, com a portaveu del partit. Ahir ja no va anar al comitè de direcció a Génova, senyal inequívoc de la distància interposada amb la cúpula.
La pràctica totalitat de barons territorials del partit ja s'han alineat enfront de Casado. El darrer a fer-ho ha estat Fernando López Miras, el president de Múrcia, fins ara dins del nucli casadista més fidel. Múrcia és precisament el feu de García Egea, que prové de la regió i que aquest dimecres ja no protagonitzarà cap pregunta al Congrés dels Diputats en sessió de control. La deserció del president murcià ha estat el darrer clau en el taüt polític de Casado, que serà protagonista -per absència o per absència- a la cambra baixa. El líder del PP somiava encara ahir amb neutralitzar l'impuls dels barons, però no podia combatre'ls sense el suport de cap d'ells.
La pretensió de Génova era resitir fins al congrés de juliol i que Casado es presentés a la reelecció. Si la trencadissa no hagués arribat a extrems tan agres, potser encara hagués pogut recomposar la situació. S'ha especulat amb què Génova confiava que d'aquí a l'estiu la fiscalia aportés "novetats" sobre el polèmic contracte de la Comunitat de Madrid que va beneficiar el germà de la presidenta. Avui mateix, la Fiscalia Anticorrupció ha obert diligències d'investigació sobre el contracte. Es tracta de diligències prèvies que són fruit de la denúncia presentada per PSOE, Més Madrid i Unides Podem i que han de dilucidar si hi ha indicis raonables de delicte.
En paral·lel a la crisi oberta al PP, cal no perdre de vista el que està succeint a Castella i Lleó, on Alfonso Fernández Mañueco ha iniciat les negociacions amb les diverses forces polítiques per assegurar la seva investidura. L'escenari d'un acord entre el PP i Vox s'obre pas i podria explicar també l'actitud de Mañueco enfront Casado d'aquests dies. Génova podia ser un entrebanc per una aliança amb Santiago Abascal.
Un dels elements que han sobtat més de la crisi d'aquests dies ha estat la pràctica unanimitat -amb alguna excepció, com Pedro J. Ramírez- amb què s'ha alineat el bloc mediàtic de la dreta madrilenya, amb uns missatges cada cop més bel·ligerants. Tampoc s'han escoltat veus de suport de cap actor social rellevant.
Casado ha buscat desesperadament temps. El temps, però, aquest valor tan bàsic en política, se li ha escolat. Dimecres, 23-F, pot ser el seu darrer dia com a president del partit. Després d'etzibar tantes vegades contra els "colpistes" separatistes, ara ja podrà parlar per experiència quan es refereixi a cops d'estat.