Les municipals són la rave de la democràcia. 945 eleccions –a banda de les entitats municipals descentralitzades i els terçons del Consell Generau d'Aran- amb les seves pròpies claus. Però, posats a triar, ens quedem amb 26 punts on cal posar el focus.

A Sabadell es presenten 16 llistes –només es veu superada per Barcelona i l'Hospitalet- i on l'esquerra va més dividida que a La vida de Brian. ERC i el PSC –sense oblidar la Crida- es disputen la primera posició mentre que fins a cinc llistes –una de fantasma liderada per una majorette de Lleida- pugnen per l'espai dels comuns. 

Barcelona acaparà tots els focus –Maragall, Colau, Collboni, Valls, Artadi/Forn...-, però una de les grans batalles es viurà a Badalona amb el duel Dolors Sabater-Xavier García Albiol. Terrassa, que l'ha superat com a tercera ciutat del país, posarà a examen 40 anys d'hegemonia socialista després d'una campanya calenta entre el PSC i Tot per Terrassa, la llista de l'exalcalde Jordi Ballart.

A Girona, Figueres i Banyoles els postconvergents se la juguen davant de l'ascens d'ERC i dels Guanyem que ha impulsat la CUP –amb Lluc Salellas a Girona i un cap de llista gitano a la capital de l'Alt Empordà-. Junts per Catalunya també necessita retenir Igualada –amb el president de la Diputació presentant-se a la reelecció-, Sant Cugat del Vallès –estrenant Carmela Fortuny com a candidata- i Vic, on la Junta Electoral ha forçat l'exclusió del xenòfob Josep Anglada.

On la cosa està renyida és a la costa. Sitges, malgrat ser la 44a ciutat amb nombre d'habitants, té 13 llistes –cinc d'independents- i 8 grups municipals per 21 regidors. De fet, es va fer viral una enquesta d'un mitjà local que assegurava que “ERC conservava l'avantatge”... amb 4-5 regidors. El Vendrell no es queda enrere amb 13 llistes, entre les quals dues d'ultres –Vox i SOMI- per competir per l'herència de la dissolta PxC.

Més al sud, hi haurà 12 llistes tant a Cambrils com a Salou –quatre d'independents-. Calafell, que és la 53a ciutat de país, també arriba a la dotzena de llistes amb una fragmentació absoluta en tots els espais polítics excepte en el dels comuns on, cosa estranya, només hi ha una llista. A la Costa Brava, destaquen les 10 llistes de Santa Cristina d'Aro –amb PP, Cs i UCIN lluitant pel vot unionista i la curiosa llista d'Emprenedors-, i 8 més a Roses –amb llistes de SOMI i Lliures incloses-. Ara bé, posats a buscar punts d'interès caldra seguir si l'UDEC de Canet de Mar –format per exmilitants de PP i Podem- té èxit i quin dels dos germans Calvo guanya en el duel fratricida per l'alcaldia d'Argentona (on es presenta un candidat de Cs que no sap res del poble).

A Lleida, es viuran les primeres eleccions després de la marxa de l'ambaixador Àngel Ros. A Tortosa, es produeix una situació similar després de la renúncia de Ferran Bel. Mentre que a Tremp, tres dones es juguen l'alcaldia després de la marxa de Joan Ubach. Per retirada històrica, la de Lluís Tejedor al Prat de Llobregat després de 37 anys en el càrrec (i quatre dècades del PSUC i ICV al poder). L'Hospitalet i Sant Boi són, per la seva banda, dues de les ciutats metropolitanes que el PSC ha governat des del 1979. Cal algun argument més per seguir el 26-M més enllà de Barcelona?

Llegeix més històries del 26-M a municipals.cat