"Em quedo. Estic disposat al que faci falta i a assumir les responsabilitats que siguin necessàries. No me'n vaig", ha dit Josep Antoni Duran Lleida a La Vanguardia. A diferència del que sol ser habitual, Duran no posa com a excusa que el president o el partit li ho demanen. No, ell es queda perquè ho diu ell.

Al marge del fet notable que, després de quaranta anys, Duran encara intenti mantenir-se en primera línia política, el líder d'Unió diu el de sempre, allò de la tercera via i la discreció, per més que reconeix que el PP no li fa ni cas. Però el més interessant -quan apuja el to, segons la crònica de l'entrevista- és quan li parlen de la presidenta de l'ANC: "Qui és ella per dir que acceptarà eleccions i quan?". Òbviament, Duran té raó, a Carme Forcadell no l'ha votat mai ningú. Però és que l'ANC no pretén decidir, sinó influir. I és ben curiós que Duran no ho entengui, ell que porta tants anys conspirant i pressionant.

Per cert, a qui representa Josep Antoni Duran Lleida? Quan s'ha presentat pel seu compte, sense el paraigua de Convergència? És més, fins i tot ell és conscient que ja no es podrà presentar com a cap de llista mai més, justament perquè el seu discurs fa temps que és inservible. Els ciutadans d'aquest país no volen que ell negociï res "discretament" per a, més tard, donar-ho tot amanit i enllaunat. Duran, els seus amics de Barcelona i tots els que ja no li fan cas a Madrid han perdut l'exclusiva del dret a decidir "discretament". El dret a decidir el tenen els catalans, obertament i sota la llum del sol. I fora de les ombres Duran només és un vot.


PD: Durant trenta anys, hem vist moltes de les notícies que arribaven de Madrid a través de l'objectiu de la càmera de Luis Cano, de TV3. Aquest cap de setmana ens ha deixat... Hasta siempre, Luis!