21
de novembre
de
2017, 21:51
Actualitzat:
23
de novembre,
10:44h
Nou punts programàtics compartits. Aquest és el compromís, al qual ha tingut accés NacióDigital, que per ara han acordat Junts per Catalunya i ERC per escenificar el front comú sobiranista. Uns nous punts que ara han de negociar amb la CUP abans de formalitzar els programes. De fet, diverses fonts consultades per aquest mitjà admeten que dels tres o quatre previstos inicialment s'ha passat a quasi la desena durant les converses.
Entre aquests punts, encara pendents de polir-se i tancar amb les aportacions dels anticapitalistes, no s'hi contempla la via unilateral i, en canvi, es plantegen fórmules per exercir l'autodeterminació més enllà de l'1-O. També s'hi contempla des de l'alliberament dels presos polítics i la fi del 155 fins a reconèixer el resultat del 21-D i negociar el desplegament de la República catalana.
Pel que fa a aquest darrer element, s'hi fa referència els punts 8 i 9. En el primer, es planteja "impulsar un gran acord de país, que amb voluntat democràtica i vocació constituent, eixampli encara més, per mitjà d'instruments de presa de decisió i debat participatius, l'àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació". És un compromís que va en la línia del que plantejava aquest dimarts el vicepresident català, Oriol Junqueras, en un article a El Periódico, on aposta per buscar més adhesions a l'independentisme. Una estratègia que s'insinua que podria passar per un procés constituent amb un nou referèndum al final.
Pel que fa al novè punt, aquest planteja "assolir una negociació bilateral amb l'estat espanyol i alhora amb la Unió Europea (UE) -com a subjecte de dret internacional- a partir del qual, sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i del Govern, es faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica de la República Catalana".
D'aquesta manera, Junts per Catalunya i ERC pugnaran per fer efectiu el diàleg, la negociació i la mediació en termes d'igualtat que no va aconseguir la suspensió inicial de la declaració d'independència, però deixant clar que aquests no poden passar per la renúncia d'inici a fer efectiva la independència, com podria exigir el govern espanyol o algun actor internacional. Sembla clar, per tant, que la via unilateral quedaria enterrada aquesta legislatura, tal com va pronosticar que passaria la secretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó, en una entrevista a NacióDigital, i es fiarà tot a aconseguir forçar l'Estat a asseure's a una taula de negociació -sense especificar com-.
De fet, aquest full de ruta pot establir punts de connexió amb els "comuns", a excepció a la referència de la independència. Els de Xavier Domènech també aposten per una agenda constituent amb la participació de tots els actors socials i polítics per a la construcció d'una República catalana que, en el seu cas, defensen que no hauria de renunciar a tenir lligams amb una Espanya plurinacional. En tot cas, però, aquest procés constituent sí seria compartit fins al moment de decidir la relació amb l'estat espanyol en un eventual referèndum acordat.
La CUP encara ha de dir-hi la seva
Amb aquesta carta de navegació pactada, ERC i el PDECat han posat aquests nou punts sobre la taula de negociació amb la CUP per tal que també els incloguin al seu programa electoral i es creï així un front independentista clar. "Els estem estudiant i tindrem moltes coses a dir", asseguren fonts de la candidatura anticapitalista, que fins ara s'havia esborrat voluntàriament d'aquestes converses perquè prioritzaven el debat intern sobre si s'havien de presentar al 21-D, com i amb quins candidats.
Ara, però, ja estan en procés de debat del contingut programàtic i, per als "cupaires", pot ser complex d'encaixar el fet de demanar que es pugui "exercir lliurement el dret a l'autodeterminació" tenint en compte que ja es va celebrar l'1 d'octubre. També el fet de plantejar una "negociació bilateral" amb l'estat espanyol i la UE generarà debat perquè es preveu difícil tenint en compte la resposta judicial i policial que fins ara ha donat el govern de Mariano Rajoy amb la complicitat dels líders europeus.
La resta de punts acordats ja són fruit de gran consens. Com ja s'havia anticipat, les candidatures de Puigdemont i Junqueras exigiran l'alliberament dels presos polítics, així com la retirada dels efectius policials responsables de l'actuació que va causar un miler de ferits l'1 d'octubre. En aquest sentit, exigeixen que s'assumeixin responsabilitats polítiques i policials per les càrregues, així com la retirada de tots els processos penals i administratius oberts tant per l'1-O com pel procés participatiu del 9-N del 2015.
La retirada del 155 i la fi de la intervenció de les finances de la Generalitat és una altra de les propostes programàtiques acordades. Davant les declaracions de dirigents del PP que apunten que el 155 podria tornar-se a aplicar si dels resultats del 21-D es deriva un nou govern independentista, Junts per Catalunya i ERC aposten per reclamar al govern de Mariano Rajoy un "compromís davant la comunitat internacional" en el qual es comprometi al "respecte escrupolós" del resultat de les eleccions "sigui quin sigui el seu signe".
Defensa a la UE, economia i escola catalana
Les dues candidatures també insten la UE a que vetlli perquè els drets dels ciutadans catalans "no siguin vulnerats sota cap concepte per les iniciatives administratives i/o judicials de les institucions espanyoles", així com defensen "contrarestar els efectes de la campanya contra l'economia catalana orquestrada pel govern espanyol", la qual ha provocat que centenars d'empreses canviessin la seu social i fiscal les darreres setmanes a causa d'una "atmosfera artificial de caos, violència i inestabilitat" provocada per l'Estat. Finalment, les dues candidatures també es comprometen a defensar "l'escola catalana de qualsevol ingerència" i "reivindicar la dignitat i la professionalitat dels seus docents", arran de les amenaces de noves intervencions a l'ensenyament i de les acusacions d'adoctrinament.
Entre aquests punts, encara pendents de polir-se i tancar amb les aportacions dels anticapitalistes, no s'hi contempla la via unilateral i, en canvi, es plantegen fórmules per exercir l'autodeterminació més enllà de l'1-O. També s'hi contempla des de l'alliberament dels presos polítics i la fi del 155 fins a reconèixer el resultat del 21-D i negociar el desplegament de la República catalana.
Pel que fa a aquest darrer element, s'hi fa referència els punts 8 i 9. En el primer, es planteja "impulsar un gran acord de país, que amb voluntat democràtica i vocació constituent, eixampli encara més, per mitjà d'instruments de presa de decisió i debat participatius, l'àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació". És un compromís que va en la línia del que plantejava aquest dimarts el vicepresident català, Oriol Junqueras, en un article a El Periódico, on aposta per buscar més adhesions a l'independentisme. Una estratègia que s'insinua que podria passar per un procés constituent amb un nou referèndum al final.
Pel que fa al novè punt, aquest planteja "assolir una negociació bilateral amb l'estat espanyol i alhora amb la Unió Europea (UE) -com a subjecte de dret internacional- a partir del qual, sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i del Govern, es faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica de la República Catalana".
El novè punt planteja una "negociació bilateral" amb l'Estat i la UE per assolir la República catalana, deixant de banda per ara la independència unilateral
D'aquesta manera, Junts per Catalunya i ERC pugnaran per fer efectiu el diàleg, la negociació i la mediació en termes d'igualtat que no va aconseguir la suspensió inicial de la declaració d'independència, però deixant clar que aquests no poden passar per la renúncia d'inici a fer efectiva la independència, com podria exigir el govern espanyol o algun actor internacional. Sembla clar, per tant, que la via unilateral quedaria enterrada aquesta legislatura, tal com va pronosticar que passaria la secretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó, en una entrevista a NacióDigital, i es fiarà tot a aconseguir forçar l'Estat a asseure's a una taula de negociació -sense especificar com-.
De fet, aquest full de ruta pot establir punts de connexió amb els "comuns", a excepció a la referència de la independència. Els de Xavier Domènech també aposten per una agenda constituent amb la participació de tots els actors socials i polítics per a la construcció d'una República catalana que, en el seu cas, defensen que no hauria de renunciar a tenir lligams amb una Espanya plurinacional. En tot cas, però, aquest procés constituent sí seria compartit fins al moment de decidir la relació amb l'estat espanyol en un eventual referèndum acordat.
Carles Riera, candidat de la CUP a les eleccions del 21-D. Foto: Josep Maria Montaner
La CUP encara ha de dir-hi la seva
Amb aquesta carta de navegació pactada, ERC i el PDECat han posat aquests nou punts sobre la taula de negociació amb la CUP per tal que també els incloguin al seu programa electoral i es creï així un front independentista clar. "Els estem estudiant i tindrem moltes coses a dir", asseguren fonts de la candidatura anticapitalista, que fins ara s'havia esborrat voluntàriament d'aquestes converses perquè prioritzaven el debat intern sobre si s'havien de presentar al 21-D, com i amb quins candidats.
Ara, però, ja estan en procés de debat del contingut programàtic i, per als "cupaires", pot ser complex d'encaixar el fet de demanar que es pugui "exercir lliurement el dret a l'autodeterminació" tenint en compte que ja es va celebrar l'1 d'octubre. També el fet de plantejar una "negociació bilateral" amb l'estat espanyol i la UE generarà debat perquè es preveu difícil tenint en compte la resposta judicial i policial que fins ara ha donat el govern de Mariano Rajoy amb la complicitat dels líders europeus.
Fonts de la CUP assenyalen que estan estudiant la proposta i que podria tenir "moltes coses a dir", i podrien qüestionar que calgui tornar a exercir l'autodeterminació després de l'1-O
La resta de punts acordats ja són fruit de gran consens. Com ja s'havia anticipat, les candidatures de Puigdemont i Junqueras exigiran l'alliberament dels presos polítics, així com la retirada dels efectius policials responsables de l'actuació que va causar un miler de ferits l'1 d'octubre. En aquest sentit, exigeixen que s'assumeixin responsabilitats polítiques i policials per les càrregues, així com la retirada de tots els processos penals i administratius oberts tant per l'1-O com pel procés participatiu del 9-N del 2015.
La retirada del 155 i la fi de la intervenció de les finances de la Generalitat és una altra de les propostes programàtiques acordades. Davant les declaracions de dirigents del PP que apunten que el 155 podria tornar-se a aplicar si dels resultats del 21-D es deriva un nou govern independentista, Junts per Catalunya i ERC aposten per reclamar al govern de Mariano Rajoy un "compromís davant la comunitat internacional" en el qual es comprometi al "respecte escrupolós" del resultat de les eleccions "sigui quin sigui el seu signe".
Defensa a la UE, economia i escola catalana
Les dues candidatures també insten la UE a que vetlli perquè els drets dels ciutadans catalans "no siguin vulnerats sota cap concepte per les iniciatives administratives i/o judicials de les institucions espanyoles", així com defensen "contrarestar els efectes de la campanya contra l'economia catalana orquestrada pel govern espanyol", la qual ha provocat que centenars d'empreses canviessin la seu social i fiscal les darreres setmanes a causa d'una "atmosfera artificial de caos, violència i inestabilitat" provocada per l'Estat. Finalment, les dues candidatures també es comprometen a defensar "l'escola catalana de qualsevol ingerència" i "reivindicar la dignitat i la professionalitat dels seus docents", arran de les amenaces de noves intervencions a l'ensenyament i de les acusacions d'adoctrinament.
| Els 9 punts pactats per Junts per Catalunya i ERC |
|---|
| 1. Exigir l'alliberament dels presos polítics, la retirada dels efectius policials responsables de la repressió del referèndum de l'1 d'octubre i la finalització de la pressió policial i judicial que, sota diferents formes i amb graus d'intensitat diversos, coarta l'exercici dels drets democràtics i les llibertats públiques de la ciutadania de Catalunya. 2. Exigim l'assumpció de les responsabilitats pertinents als responsables polítics i policials de l'operació repressiva per impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, que va provocar més de 1.000 ferits, i la retirada de tots els processos penals i administratius amb motiu de la seva convocatòria, així com la consulta del 9 de novembre de 2015. 3. Defensar les institucions de Catalunya davant l'agressió que representa la suspensió del nostre autogovern arran de l'arbitrària aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, exigir la seva retirada i acabar amb la intervenció de les finances de la Generalitat. 4. Reclamar al govern espanyol un compromís davant la comunitat internacional per mitjà del qual es garanteixi el seu respecte escrupolós als resultats de les eleccions del 21-D, sigui quin sigui el seu signe. I, cas que s'hi confirmi novament una majoria de caràcter independentista, que n'assumeixi democràticament els resultats i que no torni a actuar il·legítimament i abusant de la seva posició de força contra les iniciatives que desenvolupi la Generalitat en compliment del mandat de les urnes. En aquest sentit, cal exigir la retirada de tots els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel govern espanyol contra normes i acords emanats del Parlament o el Govern de Catalunya. 5. A la Unió Europea que vetlli especialment perquè els drets de la ciutadania de Catalunya, en tant que ciutadans europeus, no siguin vulnerats sota cap concepte per les iniciatives administratives i/o judicials de les institucions espanyoles. 6. Contrarestar els efectes de la campanya contra l'economia catalana orquestrada pel govern espanyol, que ha construït interessadament una atmosfera artificial de caos, violència i inestabilitat per perjudicar els treballadors i la competitivitat de les empreses. 7. Defensar l'escola catalana de qualsevol ingerència de l'Estat i reivindicar la dignitat i la professionalitat dels seus docents contra els atacs i les campanyes calumnioses que estan patint. 8. Impulsar un gran acord de país, que amb voluntat democràtica i vocació constituent, eixampli encara més per mitjà d'instruments de presa de decisió i debat participatius, l'àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació. 9. Assolir una negociació bilateral amb l'estat espanyol i alhora amb la Unió Europea –com a subjecte de dret internacional- a partir del qual, sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern, es faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica a la República catalana. |