La Subdirecció General de Constitucional de l'Advocacia de l'Estat estudia diversos plans per si la cosa catalana s'anima. Ells també saben fer plans B. De fet, no cal oblidar que la cap dels lletrats de l'Estat espanyol, Marta Silva de Lapuerta, va exercir durant molt temps com advocada de l'Estat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, posteriorment, davant l'Audiència Nacional. No podem oblidar tampoc que la lletrada Silva de Lapuerta es va llicenciar a la Universitat San Pablo CEU, la mateixa que ha publicat l'esfereïdor estudi Recuperar España que nega que Franco prohibís el català i justifica l'acció de força per aturar el procés sobiranista.

A l'equip constitucionalista de Silva hi trobem Isaac Salama Salama -vell conegut del procés-; en Francisco de Asís Sanz Gandasegui -el lletrat que es va oposar al Tribunal Europeu de Drets Humans en el cas que la instància judicial europea va considerar abusives les clàusules hipotecàries espanyoles i els desdonaments que provocava- i Maria Luisa García Blanco, que va participar en el procés contra el Pla Ibarretxe, crítica amb la invasió competencial de l'Estatut de Catalunya i experta en el procés d'il·legalització de l'esquerra abertzale que va facilitar que PSOE i PP es fessin amb la lehendakaritza.

Ara aquests lletrats, juntament amb la Fiscalia de l'Estat, estudien fórmules per poder aturar unes previsibles eleccions plebiscitàries a Catalunya recordant l'experiència basca. Ho apuntaven clarament en la impugnació de la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, actualment suspesa. Una de les possibilitats que valoren és, en cas d'una convocatòria electoral, aplicar la "il·legalització" amb una interpretació extensiva -o modificació que no permeti dubtes- de la Llei de Partits 6/2002 d'aquelles formacions que defenssesiin una virtual declaració unilateral d'independència, com ara CDC, ERC i CUP.

A l'Estat espanyol li és més fàcil vendre internacionalment una suspensió de partits -amb la xerrameca que vulneren tot allò que disposa la Constitució i violenta els principis democràtics- que no pas la suspensió d'unes eleccions que perjudicaria encara més la seva imatge internacional. Una situació que, de donar-se, seria una anulació fàctica de l'autogovern de Catalunya. Un veritable punt de no retorn cobert d'una pàtina de legalitat. Jo, si estigués a Palau, no ho descartaria. Han fet coses pitjors.