Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, ha reclamat aquest dilluns un diligència d'acarament per tal que Ferran López, número dos dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum, i Diego Pérez de los Cobos, coordinador de tots els cossos de seguretat en el mateix període, confrontin les seves versions al Tribunal Suprem. Melero ha fet aquesta petició en acabar l'interrogatori a López, que ha indicat que De los Cobos "mai" li ha fet cap "retret" sobre el dispositiu. Malgrat això, el coronel de la Guàrdia Civil va definir davant del Suprem com una "estafa" el pla elaborat pels Mossos. Manuel Marchena ja ha indicat que a primera hora de la tarda la sala determinarà si accepta -o no- la diligència de Melero.

En què consisteix un acarament? Es tracta d'un cara a cara entre dos testimonis o entre un testimoni i un acusat en casos en què són evidents les contradiccions entre tots dos relats. Un cop a la sala, es fan preguntes per demostrar les contradiccions o reconstruir millor els fets que es descriuen. Es tracta d'un mecanisme que s'utilitza molt quan es volen fer reconstruccions, per exemple en un cas d'assassinat.  

En fase de judici oral, un acarament que no ha estat sol·licitat prèviament, es produeix en cas de contradiccions evidents i és decisió del tribunal acceptar-lo. El poden sol·licitar tant des de l'acusació com des de la defensa, així com a proposta del president del tribunal. En un acarament, diu la llei, el president de la sala "no permetrà ni insults ni amenaces" entre els testimonis, i el mecanisme té per objectiu fer les observacions pertinents per posar-se d'acord i arribar a "descobrir la veritat". En el cas de López i Pérez de los Cobos, caldrà veure qui argumenta millor la seva versió sobre els fets en contradicció.

L'advocat de Forn també ha afegit dins la petició d'acarament la presència de Mariano Martínez, un alt responsable de la Guàrdia Civil que també interlocutava de forma directa amb López. Segons el comissari dels Mossos, els dos cossos van acordar de forma "tàcita" no debatre sobre què va passar amb el dispositiu de l'1-O i, d'aquesta manera, deixar la resolució en mans de la justícia. També ha revelat que va informar a Pérez de los Cobos i a José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat durant l'1-O, de la declaració que faria davant l'Audiència Nacional perquè es produiria en termes discrepants amb els que van exposar ells dos davant del tribunal.