El règim del 78 intenta salvar-se i, per aconseguir-ho, necessita recuperar el partit frontissa que li permetia construir i estabilitzar majories parlamentàries. Una funció que CiU ha perdut, arrossegada des del carrer per la societat catalana. D'aquí que la gran operació sigui convertir Albert Rivera en el futur Duran i Lleida, un personatge ben tractat pels mitjans de comunicació espanyols perquè no posa en qüestió el capitalisme d'amics madrileny i, alhora, legitima la subordinació política de Catalunya.

A favor de Ciutadans convergeixen la major part de les forces vives del règim, espantades per un Podem que, per ara, es nega a acatar els dogmes de la transició. Un bon resultat del partit d'Albert Rivera -com el que anticipa l'enquesta d'El País- asseguraria la continuïtat de l'alternança PP-PSOE a curt termini perquè Podem quedaria encapsulat pels altres tres partits, que es repartirien el poder institucional. A més, Albert Rivera estaria encantat d'entrar en qualsevol govern, sense la malfiança tradicional de CiU.

Per tot plegat, crida l'atenció la miopia de la direcció convergent quan evita considerar-se un partit independentista. No els servirà de res perquè a Espanya fa temps que han passat de considerar-los un soci potencial a un enemic a combatre des de tots els fronts, clavegueres incloses. Nacionalistes? Els nacionalistes són a Madrid.