El PP ha tancat el seu XV congrés aplegat entorn el nou lideratge d'Alejandro Fernández. El partit viu un dels moments més complicats de la seva història, reduït a 4 diputats al Parlament i superat per Ciutadans a Catalunya en l'espai que sempre li havia estat propi, el de la dreta unionista. El nou líder català, que ha estat acompanyat pel president del PP, Pablo Casado, s'ha esmerçat per animar els militants i els quadres de la formació, amb missatges de combat i intransigència envers el sobiranisme, parlant de rearmament ideològic, i alhora amb un to contingut.  

Un missatge dur, però més polit, i una direcció unificada seran els dos trets distintius de la nova etapa, que tindrà una figura ascendent, Juan Milián, després d'un congrés en què s'ha viscut també el comiat de Xavier García Albiol al capdavant del aprtit.  

Una direcció amb tots els sectors

El nou president dels populars catalans tindrà al seu costat com a secretari general Daniel Serrano, de la seva estricta confiança, home fort a l'àrea metropolitana. En el nucli dur hi haurà persones de tots els corrents, amb presència de l'entorn d'Alberto Fernández, com Àngels Esteller.

En les primàries del PP, Casado va imposar-se clarament. Però en l'executiva catalana hi ha dirigents que es van posicionar en favor de María Dolores de Cospedal, com Dolors Montserrat, que presidirà el comitè electoral, o l'exdiputat Antonio Gallego, que s'encarregarà d'organització. També hi són persones que es van alinear amb Soraya Sáenz de Santamaría, com Enric Millo, que coordinarà l'acció parlamentària, i Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels.

Per donar una imatge el màxim d'integradora, Alejandro Fernández ha inclòs en la nova executiva alguns dels anteriors presidents de l'organització: Jorge i Alberto Fernández Díaz, Alicia Sánchez Camacho i Xavier García Albiol.I entre els històrics, dons noms rellevants: Rafael Luna, exdiputat de Tarragona, i Ramon Riera, regidor de Badalona i molt proper a Albiol.    

Juan Milián, l'ideòleg

De tots els noms de la nova direcció, però, cal fer capítol a banda amb Juan Milián, exdiputat al Parlament que serà coordinador d'acció estratègica. Serà una peça clau de la nova executiva. Politòleg, va substituir Andrea Levy com a responsable d'estudis i programes del PP català quan la jove dirigent va saltar a la direcció de Génova. Milián dirigirà l'estratègia del partit, però, segons fonts del partit, el seu paper serà especialment rellevant perquè en aquests moments és una de les persones més escoltades per Pablo Casado pel que fa a la situació a Catalunya.

Milián es troba en el cercle reduït de persones que estan assessorant Casado en el "front català" i la seva ascendència és més gran en aquests moments que la d'altres dirigents com Dolors Montserrat. Tot i que el seu discurs és bel·ligerant contra el sobiranisme, fonts del PP asseguren que se situa en una posició "moderada" dins del primer cercle que envolta Alejandro Fernández, enfront dirigents més durs com Daniel Serrano.    

El comiat d'Albiol

El congrés ha dit adeu avui a la presidència de Xavier García Albiol, que s'abocarà a les eleccions municipals per intentar recuperar l'alcaldia de Badalona. El seu mandat ha estat breu perquè tot i haver estat cap de cartell en les eleccions catalanes del 2015, no va poder accedir a la presidència de la formació fins al març del 2017, quan es va celebrar el congrés que va tancar formalment el mandat de la seva predecessora, Alicia Sánchez Camacho. Tot el seu mandat, però, Albiol no ha pogut desempallegar-se del tot d'una certa sensació de provisionalitat.

Albiol ha invocat a l'orgull de partit, als "herois" del PP, que han d'enfrontar-se als "fanàtics" independentistes i reaccionar amb somriures a les "provocacions". Ha admès que els resultats del PP en les eleccions del 21-D no van ser bons i per això ell fa un pas al costat.    

El populisme de les banderes continua sent l'element que més fa vibrar la militància del PP. Un dels pocs moments en què s'ha expressat més entusiasme en el congrés ha estat quan Albiol, en la seva intervenció, ha demanat que les banderes d'Espanya i de Catalunya, que estaven en un dels laterals de la sala, es posessin al mig.