La que va ser cap de llista de C's per Barcelona a les últimes eleccions municipals, Esperanza García, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i el president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz. Foto: Marc Colomer

Conscients que les enquestes pronostiquen que Ciutadans podria mantenir els tres diputats que va assolir fa quatre anys, el PP ha dissenyat una campanya electoral on la lluita contra la normalització de la llengua catalana ha esdevingut un dels eixos principals.

El comitè de campanya dels populars catalans, liderat pel secretari general i número 2 per Barcelona, Jordi Cornet, ha decidit rescatar la guerra de la llengua impulsada per Aleix Vidal-Quadras en les eleccions de 1995 girant full definitivament a l'etapa moderada que va mirar de promoure l'expresident del partit Josep Piqué.

La recuperació de C's en els sondejos de les darreres setmanes ha fet capgirar els plantejaments inicials dels conservadors de centrar la campanya en l'economia i en la incapacitat del tripartit de crear ocupació per sortir de la crisi.

Sembla difícil, però, que el PP pugui acostar-se als disset escons que va assolir l'eurodiputat popular en aquells comicis, els millors de la seva història amb més de 420.000 vots. El partit d'Albert Rivera ha anat guanyant presència als mitjans i en poques setmanes s'ha passat del desencís a l'eufòria a la seu de C's davant els bons resultats que els auguren les enquestes.

Que la candidata del PP a la Generalitat, Alícia Sánchez-Camacho, fes una roda de premsa per anunciar que quinze membres de C's, entre ells l'alcaldable per Barcelona a les darreres eleccions municipals, ingressaven al partit denota a parer seu el nerviosisme que es viu al carrer Urgell.

A la recerca d'aquest vot espanyolista fronterer, l'ofensiva mediàtica dels populars contra el català es va iniciar el 13 d'octubre presentant un recurs contra la Llei del Cinema i el Codi de Consum davant el Tribunal Constitucional. Només quinze dies més tard i aprofitant la sentència del TSJC contra els reglaments lingüístics de l'ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida, Camacho va anunciar una onada de recursos judicials contra normatives lingüístiques a totes les institucions, sobretot de l'àmbit municipal, perquè el català deixi de ser la llengua preferent.

La cap de llista va deixar clar que "continuarem presentant recursos al TSJC en tots aquells reglaments que estableixin l'ús preferent del català a diputacions o ajuntaments de tot Catalunya" obviant que en molts casos regidors populars hi han votat a favor com a Girona o Tarragona.

La bel·ligerància del PP contra la normalització del català va arribar al seu punt àlgid ahir en un acte sobre educació celebrat a Barcelona. Camacho no només va avalar la intervenció de la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, que va afirmar que “el tripartit ha expulsat el castellà de les aules i els patis”, sinó que va sentenciar que CiU vol “escoles d'adoctrinament de nacionalistes”.

Les crítiques de la portaveu parlamentària, Dolors Montserrat, al comitè de campanya per usar el català com a munició electoral no han causat de moment cap efecte.