La manifestació de Podemos a Madrid va tenir unes dimensions modestes, vist des de Barcelona. Però va significar, també, un qüestionament radical del règim del 78. Tant és així que -tal i com denuncia, insistentment, la premsa institucional- hi van onejar banderes de tota mena, però cap ni una de les que ells anomenen "constitucionals". De fet, per a tota aquella gentada l'únic simbol legítim i inclusiu és la tricolor republicana, la dels que van perdre la Guerra. És això el que farà saltar pels aires tots aquells pactes de palau entre l'aparell franquista i les elits de l'oposició.

De cop, el factor popular ha irromput en la política espanyola com no ho havia fet des de finals del franquisme. El carrer ha tornat a existir i una part substancial de l'opinió pública ha entrat en fase de mobilització i exigència. No demanen Podemos, reclamen democràcia.

És per això que Pablo Iglesias no tindrà marge per reconduir aquesta força popular. Igual que Tsipras, haurà de fer gestos forts i això implicarà, necessàriament, irrompre en l'àrea del tabú en àmbits altament simbòlics com la monarquia. Allà com aquí, els sabres ja no fan soroll. Al final resultarà que tot ho aguantaven els tancs.