L'exconsellera Àngels Chacón ha propugnat aquest dimarts "un nou projecte de centre català el més ampli possible" i "allunyat de populismes de dretes i esquerres". Ho ha dit en l'acte de presentació del nou partit Centrem, que ha definit com "el primer partit postprocés" i que aplega els entorns del PDECat, Convergents, Lliga Democràtica i Lliures. Àngels Chacón ha propugnat "tornar a fer política útil" enfront una polarització creixent i les "propostes etèries sense contingut" que ara proliferen en la vida política. 

Chacón ha assegurat que "aplegar catalanistes, federalistes i independentistes pot semblar contradictori", però coincideixen a considerar Catalunya com un subjecte polític i un major sostre d'autogovern. Tota proposta política s'ha d'assolir de manera "legal i acordada". "Cal trencar d'una vegada per totes amb aquest tot o res i hem d'apostar per la bilateralitat", ha assenyalat. Ha rebutjat la "confrontació per sistema" i ha insistit en la necessitat d'actuar dins del "marc legal".

Ha advocat per "generar oportunitats des de l'equitat" i per unes polítiques que respectin l'economia de mercat, la propietat privada i el progrés econòmic i social. Chacón ha defensat "la centralitat al servei de les persones". L'exconsellera ha anunciat que la nova formació celebrarà el seu congrés fundacional el 12 de març.

La nova formació, que no renuncia a la independència, propugna una millora de l'autogovern però rebutja la unilateralitat. Chacón ha renunciat a la secretària general del PDeCAT i lidera el nou partit de centre catalanista amb la voluntat de presentar-se a les eleccions municipals del 2023. Dins de l'àmbit del centre moderat, no s'integrarà a Centrem el partit democristià Units, de Ramon Espadaler, que manté un acord amb el PSC, com tampoc el PNC de Marta Pascal. 

Una de les qüestions que s'han analitzat amb cura és com es produeix, a nivell tècnic i jurídic, la fundació del nou projecte per evitar al màxim que es pugui establir successió entre el PDECat i les sigles resultants de la confluència. Bàsicament perquè els postconvergents afronten la causa a l'Audiència Nacional pel cas del 3% i també estan pendents de si el tribunal que executa la sentència del cas Palau els considera successors legals de Convergència.