"Ànims", deia la militància convergent als seus regidors, derrotats a les urnes per la Barcelona en Comú-ICV d'Ada Colau. "Ànims", repetien. "I ara, què?", es preguntaven. I algun ja deia: "Reorganitzar-nos i seguir." Ras i curt, sense gaires llàgrimes. Alguna joveneta de la JNC sí que s'havia cregut la història que la victòria era possible i plorava dissimuladament, però la cúpula era conscient que repetir mandat era d'allò més complicat.

I és que CiU ha perdut l'alcaldia de Barcelona, sí. Un desastre, d'acord. Però tampoc no tant. Trias sabia que hi estava "de lloguer", i confiava en què els barcelonins l'hi deixarien estar-s'hi un cert temps més, però no. De fet, a l'Estació del Nord -l'espai escollit per CiU per passar-hi la nit electoral en substitució del Majestic- hi rondava un cert "esperit del PSC" similar al del dia en què José Montilla va perdre la Generalitat. Barcelona és majoritàriament de centre-esquerra, i els barcelonins l'havien deixat al centre-dreta fa quatre anys cansats de Jordi Hereu. Però, passat el període d'higiene, han tornat a decantar-se per l'esquerra, en aquest cas encarnada per Colau. Allí on CiU és forta és als municipis mitjans i petits -on ha arrasat-, i a la Generalitat. El consistori de la capital era un "a més a més" que feia peça, un trofeu de caça molt lluït, però no és consubstancial en l'ADN convergent.

  De fet, CiU havia basat bona part de les seves esperances en repetir mandat en el procés independentista. El propi candidat i alcalde sortint, Xavier Trias, ha deixat anar: "Em sap greu per tu, president." Però no n'hi ha hagut prou. La rosa de foc ha tornat a fer de les seves. Ni sor Lucía Caram no ha servit per tocar la fibra social del barceloní estàndard.

Trias s'ha mostrat convençut que havia fet "una bona campanya", però tot seguit ha afegit: "Però hem de reflexionar. Hem perdut vots, hem de reflexionar i veure com ens ho fem per reconduir-ho."

El president de Catalunya i líder de CiU, Artur Mas, també ha reconegut la derrota. Ha tret pit per la victòria electoral al conjunt del país, però ha reconegut que, "dels dos grans objectius, n'hem aconseguit un. L'altre ens hi hem quedat a prop, però no l'hem aconseguit". Ha apuntat un inici de crítica a Colau -"em preocupa com pugui quedar la governabilitat de la ciutat"-, però limitada. I tot seguit li ha fet una petició encoberta: "Barcelona ha exercit de capital de Catalunya amb molta convicció, necessitem Barcelona al costat de les institucions catalanes."