"M'han trucat els d'Intereconomía i no era per entrevistar-me, no. Era per preguntar-me com podia ser que una persona com jo pogués donar suport a la independència de Catalunya!". Això em deia, ahir, una Montserrat Nebrera molt divertida pel ressò espectacular que ha tingut el seu article de diumenge a Nació Digital. A Intereconomia intentaven entendre. Pobres.

Monserrat Nebrera, com tants i tants ciutadans d'aquest país, no pot haver arribat a ser favorable a l'estat propi per mala fe, ni per antiespanyolisme, ni per malaltia mental; les tres motivacions clàssiques que adjudiquen els mitjans de Madrid a qualsevol que no estigui d'acord a subordinar-se a Madrid. Nebrera és una dona intel·ligent i no hi guanya res donant suport a l'emancipació política de Catalunya. Així que, per un dia, els ha atacat el dubte: I si l'independentisme català es contagiés per la via de la raó?

Els durarà poc, la inquietud. Passat l'ensurt es tornaran a convèncer que la fredor quan juga la Roja és símptoma de desequilibri mental, i que mentre l'espanyol arracona l'anglès a Nova York, a Cornellà t'insulten si no parles català... Simplement, deixaran d'escoltar el que digui Monserrat Nebrera. 

Però ha estat molt entretingut. Així que gràcies, Montse!