Diumenge 15 de març de 1992. Narcís Serra, aleshores totpoderós vicepresident del govern espanyol, va aparèixer molt disgustat davant les càmeres. Aquella nit electoral el seu partit s'havia quedat a 30 escons de CiU, però el que més semblava preocupar-li era que ERC havia fet un notable salt electoral. Serra va dir, amb to greu, que "ERC és com Herri Batasuna, però sense pistoles". I Serra en sabia, de pistoles. Va ser ministre de Defensa durant tot el periode d'activitat dels GAL. 

La preocupació també venia del fet que faltaven pocs mesos pels Jocs de Barcelona. Per això l'estat va muntar l'anomenada Operació Garzón, detenint indiscriminadament un total de 45 persones, acusades de col·laborar amb Terra Lliure, dissolta un any abans. Se'ls va torturar, tal i com es va demostrar en una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans passats dotze anys dels fets. Es van detenir periodistes d'El Punt i d'El Temps, militants de l'esquerra independentista i d'ERC i fins i tot l'alcalde d'un poble de l'Alt Urgell... El diari més bel·ligerant a favor d'aquella operació va ser El País, que hi va dedicar un editorial esgarrifós.

Eren els bons temps per al partit de Pere Navarro. En aquella època, els socialistes catalans no se sentien assetjats i anaven pel carrer tan contents amb els seus càrrecs, mentre llegien els seus diaris. I els independentistes vivien com podien en aquell context polític. Aquella nit, onze diputats van disgustar Narcís Serra. Avui és a ells que els donen una xifra semblant, les enquestes. I diuen que hi ha un "clima de crispació". Aquella llotja dels Jocs del 92 va definir una categoria moral.