22
de febrer
de
2022, 13:10
Actualitzat:
15:03h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha decidit finalment no assistir a la conferència de líders autonòmics que se celebra aquest divendres a l'illa canària de La Palma, castigada per una erupció volcànica que es va allargar durant mesos i on Pedro Sánchez ha situat cita multilateral. Segons la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, l'ordre del dia és "insuficient", de manera que la presència d'Aragonès deixa de ser "útil". El govern espanyol i molt especialment el PSC han pressionat el president per tal que assistís a la trobada. No és la primera vegada que Aragonès planta la conferència multilateral: ja ho va fer el juliol del 2021, quan feia mesos que era al càrrec.
La decisió d'Aragonès se suma al fet que encara no hi ha data per la taula de diàleg, que no es reuneix des del 15 de setembre. "Es va dir que el gruix d'aquesta taula havia de ser discreta i allunyada dels focus, de manera que no es faria retransmissió en directe ni en diferit de la feina entre governs. Això és el que s'està fent". Sobre la data, ha indicat que el Govern voldria que "ja s'hagués fet" o que es fes "tan aviat com sigui possible". "El que és important són els avenços. S'està treballant per una data que vagi bé a les dues parts", ha ressaltat Plaja. Després de la reunió de la comissió bilateral de la setmana passada, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va indicar que li "constava" que en qüestió de setmanes es fixaria data per la mesa de negociació.
Les conferències de presidents van ser un mecanisme ideat per José Luis Rodríguez Zapatero, que les va estrenar. En l'etapa de Mariano Rajoy només se'n van convocar dues. Una, el 2012, en plena crisi econòmica, va comptar amb la presència d'Artur Mas, que es va enfrontar a Soraya Sáenz de Santamaría, en aquell moment vicepresidenta del govern espanyol, pel contingut de la declaració subscrita sobre estabilitat fiscal, una qüestió que tensionava la relació entre administracions. El 2017, Carles Puigdemont va plantar la trobada de presidents autonòmics en un moment en què el xoc ja era una evidència entre l'Estat i la Generalitat per la celebració de l'1-O.
Durant la primera onada de la pandèmia, Sánchez va optar pel format de les conferències telemàtiques per traslladar als presidents autonòmics les decisions adoptades per combatre el coronavirus. Si bé en les primeres hi va haver certa sintonia, al final el clima es va anar enrarint, perquè bona part dels dirigents convocats -especialment els que no eren del PSOE- es queixaven que les mesures ja havien estat anunciades hores abans en prime time per part del president espanyol. Tant Quim Torra com Isabel Díaz Ayuso, per motius diferents, van ser els més crítics amb Sánchez al llarg d'aquelles setmanes, en què la Moncloa va optar per la recentralització.
L'última conferència presencial, la número 26, es va celebrar a Salamanca. Aragonès va declinar assistir-hi i fins al final va existir el dubte sobre si l'acompanyaria el lehendakari Íñigo Urkullu en l'absència, però finalment el dirigent basc va aconseguir arrencara més competències i va desplaçar-se fins a la cita autonòmica. La negativa del president de la Generalitat a viatjar fins a la Palma farà que es compleixin pràcticament deu anys sense l'assistència física de la Generalitat en aquest tipus de fòrums.
La decisió d'Aragonès se suma al fet que encara no hi ha data per la taula de diàleg, que no es reuneix des del 15 de setembre. "Es va dir que el gruix d'aquesta taula havia de ser discreta i allunyada dels focus, de manera que no es faria retransmissió en directe ni en diferit de la feina entre governs. Això és el que s'està fent". Sobre la data, ha indicat que el Govern voldria que "ja s'hagués fet" o que es fes "tan aviat com sigui possible". "El que és important són els avenços. S'està treballant per una data que vagi bé a les dues parts", ha ressaltat Plaja. Després de la reunió de la comissió bilateral de la setmana passada, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va indicar que li "constava" que en qüestió de setmanes es fixaria data per la mesa de negociació.
Les conferències de presidents van ser un mecanisme ideat per José Luis Rodríguez Zapatero, que les va estrenar. En l'etapa de Mariano Rajoy només se'n van convocar dues. Una, el 2012, en plena crisi econòmica, va comptar amb la presència d'Artur Mas, que es va enfrontar a Soraya Sáenz de Santamaría, en aquell moment vicepresidenta del govern espanyol, pel contingut de la declaració subscrita sobre estabilitat fiscal, una qüestió que tensionava la relació entre administracions. El 2017, Carles Puigdemont va plantar la trobada de presidents autonòmics en un moment en què el xoc ja era una evidència entre l'Estat i la Generalitat per la celebració de l'1-O.
Durant la primera onada de la pandèmia, Sánchez va optar pel format de les conferències telemàtiques per traslladar als presidents autonòmics les decisions adoptades per combatre el coronavirus. Si bé en les primeres hi va haver certa sintonia, al final el clima es va anar enrarint, perquè bona part dels dirigents convocats -especialment els que no eren del PSOE- es queixaven que les mesures ja havien estat anunciades hores abans en prime time per part del president espanyol. Tant Quim Torra com Isabel Díaz Ayuso, per motius diferents, van ser els més crítics amb Sánchez al llarg d'aquelles setmanes, en què la Moncloa va optar per la recentralització.
L'última conferència presencial, la número 26, es va celebrar a Salamanca. Aragonès va declinar assistir-hi i fins al final va existir el dubte sobre si l'acompanyaria el lehendakari Íñigo Urkullu en l'absència, però finalment el dirigent basc va aconseguir arrencara més competències i va desplaçar-se fins a la cita autonòmica. La negativa del president de la Generalitat a viatjar fins a la Palma farà que es compleixin pràcticament deu anys sense l'assistència física de la Generalitat en aquest tipus de fòrums.