02
de novembre
de
2023, 19:33
Actualitzat:
19:33h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha instat aquest dijous a avançar cap a l'autodeterminació de Catalunya un cop aconseguida l'esperada llei d'amnistia: "L'amnistia és una gran victòria, però també hem de tenir molt clar que no és un punt final". No obstant això, el republicà ha volgut celebrar la mesura de gràcia. "Hem conquerit un nou impossible, ara les persones perseguides pel seu compromís amb el país són més lliures", ha afirmat.
Així s'ha expressat Aragonès a l'acte International Experiences of Amnisties in Conflict Resolution a l'antiga presó La Model de Barcelona, després que aquest mateix dijous ERC i PSOE hagin segellat un acord per a la investidura del president del govern espanyol en funcions i candidat socialista a la reelecció, Pedro Sánchez. "El conflicte encara no està tancat, es tancarà amb democràcia i reconeixent els drets nacionals de Catalunya. Vam dir des del primer moment que amb l'amnistia no hi havia prou", ha afegit.
Els republicans han acordat amb els socialistes el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, la llei d'amnistia i condonar 15.000 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El cap de l'executiu català ha fet valdre que el pacte "era un impossible que deien que no passaria" i que la mesura de gràcia permet, a partir d'ara, abordar el conflicte amb l'Estat "amb menor desigualtat entre les parts".
Per exemple, més enllà de l'acord per a l'amnistia, Aragonès ha defensat que el pacte per investir Sánchez ha de permetre "superar la repressió", però, alhora, ha d'obligar a implicar els partits polítics en un nou període que, tal com ha defensat el president, ha de culminar amb un referèndum reconegut entre totes les parts: "Defensarem el dret a l'autodeterminació i el dret de la ciutadania a decidir lliurement el seu futur".
Les paraules d'Aragonès han arribat a la cloenda d'un acte organitzat pel Govern en què s'han abordat diversos casos internacionals de resolució de conflictes amb una llei d'amnistia. A banda del republicà, també hi ha participat la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, que ha defensat la mesura de gràcia com una "eina" per avançar cap a la solució del conflicte entre Catalunya i l'Estat. "Es tracta d'un conflicte polític, d'arrels democràtiques, que sempre s'ha demanat que es resolgui per vies democràtiques", ha subratllat.
En aquest sentit, Serret ha denunciat que la causa independentista, en l'última dècada, hagi passat "de la política als tribunals" i ha carregat contra la voluntat de "perseguir penalment" un determinat posicionament legítim. Precisament, en l'acte d'aquest dijous -en què també hi han assistit la titular de Justícia, Gemma Ubasart; la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, i la de Territori, Ester Capella- s'hi ha pogut veure alguns dels polítics empresonats per l'1-O, entre ells, l'exconseller Jordi Turull, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, o l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. "És un dia especial perquè avui fa sis anys que companys aquí presents entraven a la presó i uns altres érem a l'exili i, durant aquest temps, moltes més persones han patit criminalització i persecució penal i han estat encausades per la seva acció com a servidors públics en un Govern o per la seva acció com a activistes, periodistes o advocats", ha lamentat Serret.
Amb tot, la titular d'Acció Exterior ha reivindicat la jornada per "extreure aprenentatge d'altres casos" internacionals per "revertir els impactes de la repressió i la persecució penal i, alhora, reprendre les vies polítiques per avançar cap a una societat amb principis democràtics molt més assentats". En l'acte hi han intervingut l'assessor en transformació de conflictes, Andy Carl, la investigadora de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals Lesley-Ann Daniels, i el professor de dret i justícia de la Universitat Queen's de Belfast (Irlanda) Kieran McEvoy.
Així s'ha expressat Aragonès a l'acte International Experiences of Amnisties in Conflict Resolution a l'antiga presó La Model de Barcelona, després que aquest mateix dijous ERC i PSOE hagin segellat un acord per a la investidura del president del govern espanyol en funcions i candidat socialista a la reelecció, Pedro Sánchez. "El conflicte encara no està tancat, es tancarà amb democràcia i reconeixent els drets nacionals de Catalunya. Vam dir des del primer moment que amb l'amnistia no hi havia prou", ha afegit.
Els republicans han acordat amb els socialistes el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, la llei d'amnistia i condonar 15.000 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El cap de l'executiu català ha fet valdre que el pacte "era un impossible que deien que no passaria" i que la mesura de gràcia permet, a partir d'ara, abordar el conflicte amb l'Estat "amb menor desigualtat entre les parts".
Una "nova fase" de negociació
Així mateix, Aragonès ha reivindicat que l'amnistia "no pot deixar ningú enrere" i ha recordat que ha de servir "per a totes les persones represaliades, des del 9-N fins a l'actualitat". El cap de l'executiu també ha tret pit pel fet que l'amnistia "vagi acompanyada d'altres qüestions fonamentals en el dia a dia de la ciutadania i que formen part de problemes estructurals del país". Ara, però, per al líder de l'executiu català s'obre una "nova fase de negociació per arribar al fons del conflicte".Per exemple, més enllà de l'acord per a l'amnistia, Aragonès ha defensat que el pacte per investir Sánchez ha de permetre "superar la repressió", però, alhora, ha d'obligar a implicar els partits polítics en un nou període que, tal com ha defensat el president, ha de culminar amb un referèndum reconegut entre totes les parts: "Defensarem el dret a l'autodeterminació i el dret de la ciutadania a decidir lliurement el seu futur".
Les paraules d'Aragonès han arribat a la cloenda d'un acte organitzat pel Govern en què s'han abordat diversos casos internacionals de resolució de conflictes amb una llei d'amnistia. A banda del republicà, també hi ha participat la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, que ha defensat la mesura de gràcia com una "eina" per avançar cap a la solució del conflicte entre Catalunya i l'Estat. "Es tracta d'un conflicte polític, d'arrels democràtiques, que sempre s'ha demanat que es resolgui per vies democràtiques", ha subratllat.
En aquest sentit, Serret ha denunciat que la causa independentista, en l'última dècada, hagi passat "de la política als tribunals" i ha carregat contra la voluntat de "perseguir penalment" un determinat posicionament legítim. Precisament, en l'acte d'aquest dijous -en què també hi han assistit la titular de Justícia, Gemma Ubasart; la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, i la de Territori, Ester Capella- s'hi ha pogut veure alguns dels polítics empresonats per l'1-O, entre ells, l'exconseller Jordi Turull, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, o l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. "És un dia especial perquè avui fa sis anys que companys aquí presents entraven a la presó i uns altres érem a l'exili i, durant aquest temps, moltes més persones han patit criminalització i persecució penal i han estat encausades per la seva acció com a servidors públics en un Govern o per la seva acció com a activistes, periodistes o advocats", ha lamentat Serret.
Amb tot, la titular d'Acció Exterior ha reivindicat la jornada per "extreure aprenentatge d'altres casos" internacionals per "revertir els impactes de la repressió i la persecució penal i, alhora, reprendre les vies polítiques per avançar cap a una societat amb principis democràtics molt més assentats". En l'acte hi han intervingut l'assessor en transformació de conflictes, Andy Carl, la investigadora de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals Lesley-Ann Daniels, i el professor de dret i justícia de la Universitat Queen's de Belfast (Irlanda) Kieran McEvoy.