El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha intervingut en les 35 Jornades del Cercle d'Economia a Sitges i ha reclamat el retorn a Catalunya de les seus socials que en van marxar just després del referèndum de l'1-O, per vol generar autoconfiança en el creixement econòmic català: "Si volem mantenir el prestigi i la reputació de l’economia catalana és responsabilitat de tots de contribuir-hi. Per tant, proposo el retorn de les seus socials a Catalunya". Aragonès ho ha dit al final de la seva intervenció, i ho ha fet en un auditori bàsicament empresarial. "Hem de fer-ho", ha dit, tot insistint en què ho feia en un to de proposta més que d'exigència. El vicepresident s'ha mostrat disposat a fer els possibles i "ajudar" a fer possible el retorn, una predisposició que ha agradat a l'auditori del Cercle. 

Aragonès ha assegurat que hi ha "l'obligació de vèncer l'immobilisme perquè tenim un conflicte entre legitimitat democràtica i legalitat vigent i això no es pot mantenir indefinidament". El vicepresident ha afirmat que l'independentisme està disposat a sortir de la zona de confort però que l'Estat també ho ha de fer. "Una sentència, per molt dura que sigui, no minvarà el nombre d'independentistes", ha advertit. S'ha referit a l'acord de la Declaració de Pedralbes del 20 de desembre del 2018 entre els governs català i espanyol, que ha considerat una "oportunitat" que s'ha de recuperar.

Aragonès ha recordat que aquell document admet que hi ha un "conflicte" que requereix una "solució política" que ha de ser resolta per una majoria democràtica. Una solució que permeti que "ningú renunciï als seus objectius".  

"Derogar la intervenció financera"

Ha criticat que el govern espanyol sigui el gran incomplidor dels objectius de dèficit que l'Estat exigeix a les comunitats autònomes i que Catalunya ha complert. Aragonès ha exigit que la intervenció de l'autonomia financera de la Generalitat per part de l'Estat sigui derogada, i que només es pot justificar per un prejudici ideològic, no com a mesura de prudència. "Hem gestionat amb responsabilitat les finances públiques i ho hem de poder fer en llibertat", ha enunciat el vicepresident. Aragonès s'ha mostrat obert a participar en una reforma del sistema de finançament, però ha posat el que ha anomenat una condició prèvia: la fi del control per part de l'Estat sobre l'autonomia financera catalana.

Aragonès ha presentat una Catalunya que ha fet els deures en economia i que ha sabut afrontar els embats de la crisi, "amb un creixement superior al de la mitjana de l'estat espanyol (un 2,6% el 2018)". El vicepresident ha admès que les dades previstes de cara al futur poden ser de "creixement més moderat". Ha subratllat "l'obertura econòmica" de Catalunya, que s'ha evidenciat amb les dades exportadores. Tots els sectors de l'economia fan una "aportació positiva" al creixement, que és més equilibrat, cosa que no succeïa abans de la crisi. En ocupació, es venia de taxes de desocupació del 23% i ara s'està en un 11,6% (el primer trimestre del 2019), una xifra que ha considerat encara excessiva. 

El responsable de la política econòmica del Govern ha advertit contra la temptació que sigui el treball qui assumeixi el cost del combat contra la crisi. "No podem competir treballant més barat", ha assegurat Aragonès, que ha criticat la política d'austeritat. Repetir les mateixes polítiques davant de futures crisis seria un greu error. 

Una prosperitat compartida

Aragonès ha proposat una agenda catalana de prosperitat compartida. El vicepresident ha reclamat que Govern i empreses tinguin un responsabilitat compartida per garantir el benestar de la ciutadania. Per assegurar la productivitat, si no es volen retallar els salaris, caldrà apostar fort per una major formació professional, per una aposta per la innovació i la recerca. A Catalunya, la inversió del sector privat en investigació és del 0,80% del PIB, i hauria de ser superior. Ha al·ludit a un Pla Nacional d'Innovació. També ha afirmat que la Generalitat ha d'actuar com a estat emprenedor, ajudant l'ICF perquè esdevingui la gran banca pública de producció del país. Ha criticat el model de finançament autonòmic, que no ha permès l'autosuficiència financera de la major part de les comunitats, i els continus incompliments de l'Estat en inversions.