"Ari ari ari, Otegi lehendakari" ha estat una de les consignes escoltades quan Arnaldo Otegi ha pujat a l'escenari d'un acte polític que ha clausurat amb un discurs farcit de lloances al sobiranisme català. Per a ell, l'independentisme del Principat està donant una "lliçó" amb un procés de "vanguàrdia a Europa" pel que fa a la "recuperació de sobirania". "Des d'Irlanda, Còrsega i des de Catalunya se'ns deia als bascs que seriem els primers en aconseguir la independència però de moment anem els últims", ha ironitzat. 

Ja amb to més seriós, però en la mateixa línia, Otegi ha seguit amb els elogis cap als catalans tot destacant la importància del procés català en el conjunt de l'estat. "El que us esteu jugant és la llibertat de tots els pobles de l'estat espanyol", ha assegurat, per valorar la importància que tenen les "dinàmiques de caràcter pacífic i democràtic" per articular "grans majories imparables". 

La seva intervenció ha arribat al final d'un acte de gran format que ha reunit un públic de més de 1.000 persones i que ha comptat amb actuacions musicals d'Ovidi 3. Tampoc han faltat els parlaments de representants del sobiranisme català com Lluís Llach, qui ha presentat Otegi com "l'home que està destinat a liderar l'esquerra independentista al país basc" o la diputada de la CUP, Gabriela Serra. Aquesta última ha declarat que la "història de lluita i resistència" catalana es torna a ajuntar "amb el poble basc". "Hi ha nous vents de pau i llibertat, ens ho hem guanyat a pols", ha reblat Serra.
 
L'estat espanyol, contra el desarmament d'ETA

Tornant al discurs del portaveu de l'esquerra abertzale, Otegi ha obert una segona part analitzant la situació política al País Basc. I ho ha fet insistint en la idea que l'estat espanyol és el menys interessat en el desarmament definitiu d'ETA. 

"Dues parts han de tenir interès en fer la pau", ha començat recordant, per apuntar que Espanya s'hi oposa amb "una estratègia de provocació permanent" causada pel fet que se sent "dèbil" i "perdedora" en un escenari de pau. Per a Arnaldo Otegi, en definitiva, la pau basca ha posat el règim de la Transició en una "crisi" que va des de la monarquia fins al debat territorial perquè que l'estat espanyol s'ha quedat sense "l'enemic etern" que ha fet servir "per tapar les seves clavegueres". 

"Honestedat revolucionària"

Dit això, el líder basc ha posat la seva mirada en un futur on Espanya pateix un gran problema: "no té una oferta política per oferir". En aquest sentit, ha declarat que "no existeix possibilitat certa de democratització de l'estat espanyol"."El procés de dominació de les oligarquies es fonamenta en la unitat indissoluble d'Espanya", ha afegit.

A pesar d'aquesta sentència, i sense "renunciar" a les seves conviccions, Otegi no ha menyspreat les vies que ofereix la nova esquerra emergent a l'estat espanyol, referint-se a les propostes de referèndum i reforma constituent de Podem. "No tindrem limitació intel·lectual en democratitzar l'estat espanyol", ha assegurat per al cas que sorgeixi l'oportunitat però per "reciprocitat" i "honestedat revolucionària" ha exigit que quan això sigui un camí mort "se sumin als processos constituents que hi ha a Catalunya i al País Basc".  

Sobre Hipercor: "Això mai hauria d'haver succeït"

Arnaldo Otegi, després d'uns dos mesos i mig d'abandonar la presó, ha dedicat unes paraules als presos i preses demanant la llibertat "per criteris humanitaris" dels que "tenen molts anys" o "estan malalts". Això no ha obstat que es mostrés "respectuós" amb les víctimes del terrorisme".

"No defujo cap de les responsabilitats de l'esquerra abertzale", ha promès, per afegir: "Faig meu el dolor d'aquest barri i la ciutat de Barcelona". En aquest punt, Otegi s'ha referit a l'atemptat d'ETA a Hipercor declarant: "Això mai hauria d'haver succeït".