Uns espanyols de negre ja tenen bitllets per a Barcelona. Suposadament, seran tècnics, com tècnics eren, al capdavall, els personatges de la llarga llista que enllaça el Duc de Berwick amb Gregorio Peces-Barba. Tècnics en l'estat i les seves raons, tècnics en la supervivència d'ells mateixos dalt del vèrtex d'un engranatge especialitzat en la perpetuació d'una gran classe dirigent que es traspassa els privilegis, de generació en generació, pels passadissos de Madrid.

Aquests tècnics seran, d'entrada, els que decidiran si el que aprovi el nostre Parlament i el nostre Govern es pot fer o no. I, a partir d'aquí -si els nostres representants i governants continuen essent incapaços de fer política- simplement, l'autogovern i la classe política catalana s'aniran diluïnt poc a poc, fins que la societat ja no entengui per què els paga un sou i prefereixi eliminar-los de la despesa corrent.

I l'últim dia un espanyol de negre cridarà el president de la Generalitat i li donarà en mà un xec de vint dies per any treballat.